Una Llei Agrària per a l’agricultura, no per a l’urbanisme

El text prioritza la producció d’aliments per garantir la sobirania alimentària de les Illes Balears en el segle XXI


El Parlament ha aprovat, aquest dimarts, la nova Llei agrària de les Illes Balears, una reforma que prioritza, respecte de la norma anterior, l’agricultura en detriment de l’urbanisme. En aquest sentit, l’esperit de la Llei és garantir la continuïtat de l’activitat agrària i la producció d’aliments a les Illes Balears millorant les rendes dels pagesos i protegint els recursos que necessiten per dur a terme la seva tasca.

Una de les principals novetats d’aquesta Llei rau en la redefinició de la figura del pagès: es dona importància a la seva activitat no només com a generador d’aliments sinó també com a llaurador del paisatge. Aquest darrer aspecte es reconeix amb dues noves figures: el contracte territorial i el parc agrari. La primera té a veure amb la conservació, i consisteix a cobrir els costos que representa per als pagesos la generació de tot un seguit d’externalitats socials i ambientals positives per al paisatge (manteniment dels marges, dinamització d’altres sectors econòmics, etc.). Pel que fa al parc agrari, es tracta d’una figura que ordena i potencia els espais d’interès agrari de les zones periurbanes com, per exemple, el Pla de Sant Jordi, a Palma.
A més, per primer cop, s’obre la possibilitat que es pugui exigir a qui generi pressió sobre sòl rústic, fent-ne un ús atípic, que compensi el sector agrari amb aquests dos instruments.

Un dels principals objectius que es va marcar la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca va ser reservar l’espai que pertany al sector agrari per evitar que s’expulsi el pagès del camp o sigui desplaçat per usos impropis del sòl rústic, com el turístic o el residencial. En aquest sentit, el conseller Vicenç Vidal, que avui ha defensat el Projecte de Llei al ple del Parlament durant el debat i aprovació de la normativa, ha recordat que “l’accés a la terra cada vegada és més complicat i més car” per mor de la insularitat però també per la pressió urbanística: “el preu de l’hectàrea agrària s’ha multiplicat per 4 des dels anys 80”.

Partint d’aquesta idea, la Llei agrària estableix una nova figura de protecció per al sòl rústic: les Zones d’Alt Valor Agrari (ZAVA), terres especialment riques per a l’agricultura que es creen com a espai d’ús exclusiu per al sector agrari, que tendran prioritat a l’hora de rebre ajudes.

Finalment, el text estableix que seran els consells insulars, amb la participació de representants agraris, els encarregats de delimitar-les en un termini màxim de dos anys després de l’entrada en vigor de la Llei. Passat aquest termini, i només en el cas que no s’hagi completat la delimitació, aquesta la podrà fer la conselleria competent en matèria d’Agricultura. Fins que els consells delimitin les ZAVA, caldrà un informe de la Direcció General d’Agricultura per a dur a terme usos i/o edificacions no agràries a les Àrees d’Especial Interès Agrari (AIA). Aquestes són algunes de les novetats que han introduït els grups parlamentaris durant el tràmit de ponència, amb relació al Projecte de llei aprovat pel Consell de Govern el juny de 2018.

També s’han modificat les anomenades agroestades. En la ponència, s’ha llevat el límit de sis mesos l’any per a practicar aquesta activitat complementària i s’ha ampliat la possibilitat d’oferir allotjament en un habitatge de l’explotació diferent a la residència del pagès. Es manté, però, que el pagès ha de residir a la mateixa explotació. Els interessats, a més, ja no hauran de complir tots els requisits que marca la Llei turística, tot i que hauran de comprar les places corresponents, que tendran una categoria específica i un preu més reduït.

Es tracta d’una activitat complementària que, per tal que no es converteixi en substitutòria de l’agrària, només podran dur a terme les explotacions preferents, professionals i prioritàries. Precisament, la definició de preferents s’adapta a la realitat de cada illa i al tipus de cultiu pel que fa a l’extensió, fet que possibilita que més explotacions puguin assolir aquesta consideració que amb l’actual Llei agrària.

En canvi, la venda directa, la degustació del producte propi i la primera transformació es poden dur a terme a qualsevol tipus d’explotació. I és que una de les prioritats que es marca la Llei és garantir la sobirania alimentària.

Es fomenta també la venda de proximitat i s’estableix que en la compra pública es donarà prioritat als productes de qualitat diferenciada, de venda de proximitat, frescs i de temporada, un avanç important respecte la Llei de 2014 que només en feia esment.

Per primera vegada, a més, s’inclou en una llei d’aquestes característiques, una relació de drets i deures dels propietaris en sòl rústic en matèria de sanitat vegetal. Es vol evitar que la manca de cura pugui representar un focus d’infecció per a les produccions agràries, com en el cas de la Xylella fastidiosa. Per això s’ofereixen eines per a facilitar aquest manteniment, com ara els bancs de terres, de manera que el propietari de la terra i el pagès puguin posar-se en contacte entre ells a través de l’Administració, que vetllarà pels interessos d’ambdues parts.
D’altra banda, tota la ramaderia es considera una activitat agrària estratègica, independentment de l’espècie (per a la llei anterior només ho eren els èquids).

Pel que fa a la producció agrària, es reconeix la importància de les races autòctones i les varietats vegetals locals també com a patrimoni genètic de les Illes Balears. Per aquest motiu, es crea el Catàleg de varietats locals i es fomenta la sembra d’aquestes varietats. També es prohibeix sembrar organismes modificats genèticament (transgènics), atenent la directiva europea.

La nova Llei agrària dona més importància, així mateix, als aspectes socials mitjançant la incorporació de la perspectiva de gènere de manera transversal. En aquest sentit, cal destacar la presentació, la setmana passada, del Pla d’Igualtat d’oportunitats entre homes i dones al sector primari. A més, es reconeix el cooperativisme com a dinamitzador i estructurador del sector professional i de l’agricultura familiar, així com el paper que té en la garantia del relleu generacional.

En l’àmbit de la participació, s’apodera el Consell Agrari Interinsular perquè s’autoreguli, i en el del coneixement es crea l’Estratègia Balear de Millora de Coneixement Agrari, la qual ha de contenir les directrius i els plans d’actuació sobre aquesta matèria, que les administracions públiques han de seguir en un determinat període.

En la redacció d’aquesta Llei hi han participat un ampli espectre d’interlocutors, com les organitzacions agràries, entitats ecologistes, col•legis professionals, el sector ecològic, cooperatives, consells insulars i conselleries, entre d’altres.