PSM-IV-ExM proposa una ruta “ciclocultural” per posar en valor el nombrós i oblidat patrimoni del Pla de Sant Jordi

La coalició presentarà una proposició al plenari perquè s’adeqüi el solar on s’ubiquen les murades de Cas Quitxero i es posi en marxa un recorregut pels jaciments, els molins i diversos elements patrimonials

PSM-IV-ExM presentarà una proposició al proper ple municipal reivindicant el patrimoni arqueològic, arquitectònic i etnològic del Pla de Sant Jordi.

El regidor Antoni Noguera destaca que el Pla de Sant Jordi és un dels grans exemples del potencial que pot tenir Palma per connectar el turisme sostenible amb la cultura i la història. I afirma que “Sant Jordi.és un tresor patrimonial que s’ha de posar en valor o la decadència farà que la ciutat perdi un dels seus atractius potencials més importants.”

Avui en dia,
més de 10 jaciments s’amaguen al voltant del pla de Sant Jordi. Per posar un exemple, just al centre de Sant Jordi, concretament al carrer de Cas Quitxero, hi ha una parcel·la no construïda on es conserven les restes d’una murada talaiòtica. Són restes arqueològiques de la zona, catalogades, que tenen bon estat. A més, el pla també té un dels patrimonis etnològics més importants de la mediterrània. Sant Jordi reuneix uns 1.500 molins repartits per l’esplanada. És una de les zones d’Europa on més elements patrimonials d’aquestes característiques podem trobar. No obstant, la deixadesa fa que els molins, les sínies i els safareigs, entre d’altres estructures, es deteriorin o desapareguin amb el pas del temps.

Per això, el grup municipal PSM-IniciativaVerds-
Entesa ha presentat una proposició al ple municipal en la que es planteja: En primer lloc, que l’Ajuntament de Palma adeqüi el solar on s’ubiquen les murades de Cas Quitxero, atès que és un jaciment identificatiu de Palma oblidat. També es proposa que es col·loqui un pupitre explicatiu de l’element patrimonial

Ruta ciclocultural

D’altra banda, PSM-IV-ExM demana que el plenari de Palma creï una ruta ciclista que connecti els jaciments amb els molins de la zona del Pla. El recorregut que planteja la coalició sobiranista i ecosocialista és: 

Es Carnatge: interès natural i paleontològic. Final segle XIX escorxador (carnatge) d’
animals morts o malalts on feien sabó dels ossos. Bateries defensives de la Guerra Civil, antic quarter. Pedreres de principis del segle passat. 

Sa Galera: illot púnic de l’època talaiòtica (primer mil·lenni aC). Carril bici fins a prop de ses Fontanelles.  

Ses Fontanelles: Zona humida. El que queda de l’antic Prat de Sant Jordi. Relació amb croada pisanocatalana de Ramon Berenguer III (1114-1115). Agafar el camí de ca n’Alegria per anar cap al de Son Fangos. Camí de Son Fangos (carrer Matile Landa, repressió Guerra Civil) cap a

Es Pil·larí. Pont del tren d’es Pil·larí passat Ca n’Alegria. Obra de 1916-
1917. Tren de Santanyí. A es Pil·larí agafar el camí de Muntanya a l’esquerra.

Son Sunyer. Hipogeus de l’època talaiòtica. Camí de Muntanya. Transhumància des de l’edat mitjana. Mirant cap a ponent i l’aeroport s’observa la torre i la possessió medieval de

Son Oms, on hi havia l’antic gran poblat talaiòtic de Son Oms desaparegut per les presses amb les excavacions per construir la segona pista de l’aeroport a finals dels anys 60. Alguna de les restes es traslladà a l’autopista prop de la sortida de l’aeroport.

S’Aranjassa. Molí de s’Àguila. Especial per les seves voltes i l’envelador. Prop de s&
rsquo;Aranjassa al camí de s’Hostal quasi en arribar a la carretera Militar.   Possessió medieval de s’Aranjassa. Seria una desviació. Seguir camí de s’Hostal, voltar a l’esquerra pel camí de ses Barraques fins a la carretera de Llucmajor. Per la carretera Militar passar pel poble de s’Aranjassa i agafar el camí de Son Oliver, o algun altre més o menys paral·lel, com el de Can Peixet, cap a Sant Jordi. Passada la depuradora a la dreta hi ha una cabana de roter i a l’esquerra un molí i unes cases especials. Passades aquestes cases, desviació a l’esquerra només per veure molt a prop l’imponent molí de ses Argiles i vista cap a ses Basses, zona generalment inundada quan plou. Tornar cap al camí de Son Oliver i a l’entrada de

Sant Jordi, a mà dreta, hi ha un portell amb la indicació de camí de Son Oliveret. Possessió de Son Oliver i al carrer de Cas Quitxero, a mà esquerra, hi ha les restes de les muralles talaiòtiques del poblat de Cas Quitxero. A la pleta de Son Oliver, a mà dreta, hi ha restes de sepultures talaiòtiques en coves. Sant Jordi, plaça de l’església on hi havia l’antic oratori del segle XIII esbucat el 1949 per haver-se construït el nou temple. Dins l’església hi ha restes pictòriques i escultòriques importants. Destaca el campanar de finals del segle XIX en historicisme neoromànic. A la plaça del Bisbe Planas hi ha l’escola del temps de la República  obra de l’arquitecte Guillem Fortesa en estil regionalista. <strong
style="mso-bidi-font-weight: normal;">  Sortida pel camí de Son Ferrer. A mà esquerra el molí de can Sant i el seu aqüeducte. Pel mateix camí hi ha molts altres molins interessants i s’observa tot el Pla de Sant Jordi, dessecat a mitjan segle XIX per l’arquitecte holandès Paul Bouvy.   Seguint el camí de Son Ferrer cap a es Control passam per l’hort de Can Conet, molí i safareig de Son Ferrer i la mateixa possessió de Son Ferrer. A mà dreta es troba la possessió de Son Gual i l’actual golf. Pujant pel pont de l’autovia de Manacor es pot anar cap a les navetes d’es Rafal i la possessió d’es Rafal de Son Ferrer (no es pot passar perquè han tancat l’antic camí de Sant Jordi). El camí de Sant Jordi comença a Santa Maria, on hi ha
el carrer de Sant Jordi, i en arribar a Pòrtol el mateix camí de Sant Jordi. Pel camí de servei es pot arribar a

Sa Casa Blanca amb més molins i cases de pagès. Sa Casa Blanca era una antiga possessió. És del tot interessant el complex d’arquitectura rural de cap el 1868 anomenat can Mirabò. El molí va ser molt tocat en unes ventades de cap a l’any 2007, després de ser restaurat el 2005 pel Consell de Mallorca. Es tracta d’unes construccions d’estil historicista neomudèjar. Pel camí de serveis que arriba a

Son Ferriol passam per cases rurals, molins (a la baixa de la rotonda a mà dreta hi ha un amb un safareig circular. A l’arribada a Son Ferriol a mà esquerra, on hi ha la gasolinera, hi ha el camí de Muntanya on encara es pot observar el paisatge del camí de tranhumància. Si no es pogu&
eacute;s passar, es torna enrere per agafar el camí Milana cap al

Coll d’en Rabassa per acabar a Cala Gamba i el fortí de Torre d’en Pau.