PSM-IV-ExM presentarà iniciatives al Parlament i als ajuntaments per exigir la represa de les obres del tren de Llevant

La coalició recorda que la construcció de la líniea Manacor-Artà està contemplada en el Pla Director Sectorial de Transports aprovat pel govern del PP el 2006

Avui dematí el portaveu de PSM-IV-EXM al Parlament de les Illes Balears, Biel Barceló, el diputat, Antoni Alorda, el batle d’Artà, Jaume Alzamora, el portaveu de la coalició a l’Ajuntament de Palma i exdirector general de mobilitat, Antoni Verger, la regidora de PSM-Entesa Nacionalista a l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar, Dolors Sánchez, Pere Fuster, regidor de Capdepera, i Tomás Martínez de l’agrupació de PSM de Sant Llorenç, han comparegut en roda per presentar les iniciatives que defensaran al Parlament i als ajuntaments de la comarca, exigint la finalització de les obres del Tren de Llevant
i, per tant, el compliment del conveni ferroviari.

El diputat Antoni Alorda explica que les mocions es presenten en un moment en que el Ministeri de Foment ha anunciat un Pla d’Infraestructures, transport i habitatge per al període 2012-2024 (PITVI). que inclou 25.000 milions destinats a línies d’AVE a la Península i no esmenta cap previsió per a les Illes Balears.

Segons dades del Ministeri de Foment, els darrers vint anys l’Estat ha invertit 46.000 milions en tren, dels quals només cent i escaig han arribat a les Illes Balears. La denúncia d’aquesta situació havia portat a recollir en l’article 10 de la llei 30/1998, de 29 de juliol, del règim especial de les Illes Balears, l’obligació del Govern de l’Estat a col·laborar en la potenciació del transport ferroviari a
les Illes Balears
. En una passa més, s’acorda la correcció del greuge en el conjunt de la inversió estatal a les Illes Balears amb un nou règim especial, previst en la disposició addicional sisena de l’Estatut (en la redacció de la LLO 1/2007) i, mentrestant, es garanteix un mínim d’inversions d’acord amb la disposició transitòria novena (que cita expressament la matèria del ferrocarril). 

A la fi, l’any 2008, després de múltiples reivindicacions, l’Estat assumia les seves obligacions legals i signava amb el Govern un conveni en matèria d’inversions ferroviàries (BOE de 18 de febrer de 2009), un conveni que inclou inversions per 443,75 milions d’euros entre 2008 i 2011. Això no obstant, l’Estat ha incomplert
radicalment el conveni. Incomprensiblement, sembla que el Govern s’hi avé i està disposat a assumir el perjudici que comporta, retornant i, el que és pitjor, dant per bo, el greuge inacceptable contra les Illes Balears en les inversions ferroviàries estatals. 

De fet, el Ministeri de Foment, per l’any 2012 ha aprovat una inversió de 6.043 milions d’euros ferrocarril. D’aquests només 7 es destinen a les Illes Balears. I, en la visita que el conseller Company ha fet a Madrid aquesta mateixa setmana, només ha aconseguit confirmar aquesta mísera inversió i ha tornat “amb les beaces buides”. 

Antoni Alorda ha defensat que, “davant aquesta discriminació inacceptable es fa necessària una
reacció al Parlament, als ajuntaments i una mobilització ciutadana per exigir al Ministeri de Foment que inclogui les Illes Balears al PITVI”, per una qüestió de justícia, per la discriminació acumulada en inversions durant tots aquests anys. 

El diputat també recorda que la recuperació de la línea Manacor-Artà està aprovada, amb un ampli consens pel Pla Director Sectorial de Transports de les Illes Balears aprovat per Consell de Govern el 28 d’abril de 2006, actualment vigent.

Per tot això, “ara és el moment d’insistir que de cap manera deixarem perdre el conveni vigent, és necessari que arribin les inversions compromeses i, posteriorment, s’ha de signar un altre conveni en el marc del PITVI 2012-2024 i que Balears també participi dels 25.000 mil milions d’euros que s’invertiran a tot l&
rsquo;Estat.”

Per la seva banda el batle d’Artà, Jaume Alzamora, ha remarcat que el tren és una necessitat de la comarca acordada per ampli consens, “no és cap caprici d’una formació política”. I ha recordat que el tren ha de servir per resoldre la mobilitat de molts col·lectius amb mobilitat reduïda. Alzamora també destaca que “les obres inacabades generen un gran nombre d’inconvenients i problemes de seguretat a la comarca.” A més, les infraestructures estan en un estat de degradació inacceptable i tenir les feines paralitzades implica una important sobrecost.

En referència a l’anunci del conseller Company d’aprofitar la plataforma del tren que ja està construïda, per fer-hi unes vies verdes, el batle d’Artà ha volgut deixar molt clar que, “de cap forma, s’acceptarà cap alternativa que no sigui la finalització de les obres del tren”. Per això demana al Govern que sigui responsable, executi el que està aprovat i atengui les necessitats

Finalment, l’exdirector general de mobilitat, Antoni Verger, ha criticar que el conseller de Mobilitat, Gabriel Company, “per argumentar el seu menyspreu cap al tren i la seva inoperància utilitza unes xifres que són “del tot absurdes”. En aquest sentit, assegura que és fals que cada usuari de tren costi 13,4 euros al Govern i explica que la despesa corrent d’SFM són un 25,5 milions d’euros anuals, el nombre d’usuaris anuals són 5,5 milions i SFM ingressa 9 milions d’euros a través dels seus serveis. Per tant, el tren genera 16,5 milions de despesa la qual cosa
suposa un cost de 3 euros per usuari, comptant tren i metro alhora. Si només comptam el tren el cost és de 2 euros per persona.

Verger entén que aquest tipus d’arguments només demostren que “el conseller Company no creu amb el tren, no creu amb el transport públic i només preten demonitzar el tren de Llevant per intentar explicar el seu absolut desinterés i la seva incompetència en la reivindicació de les inversions compromeses en el convenir ferroviari.” També ha acusat a Gabriel Company de “voler confondre” afirmant que el projecte del tren “és un caprici”. Verger afirma que “no es pot comparar el Tren de Llevant amb el projecte del metro de Palma, que va impulsar Jaume Matas, que no va ser planificat, no apareix en cap pla sectorial i no s’havia aconseguit cap inversió per fer-lo.”