PSM-IV-ExM presenta una moció perquè el català sigui requisit per accedir a tots els llocs de treball de l’Ajuntament de Palma

La coalició espera que l’Ajuntament de Palma garanteixi d’aquesta manera la igualtat de les dues llengües oficials i que el batle, Mateu Isern, es desmarqui de la política antimallorquina de Bauzá

En el proper ple municipal de dia 27 de setembre el PSM-IV-ExM presentarà una proposició per tal que la Relació de Llocs de Treball (RLT) exigeixi el català com a requisit per a tots els treballadors de l’Ajuntament de Palma.

La proposició ve motivada pel fet que la Llei 9/2012, de 19 de juliol, de modificació de la llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, estableix que el coneixement de la llengua catalana en les administracions públiques de l’àmbit de la comunitat aut&
ograve;noma no serà, de manera general, un requisit per accedir a la condició de l’empleat públic. La llei també estableix excepcions a la prescripció anterior entre les quals hi ha la dels llocs de feina que tenguin com a funció principal la “informació i l’atenció al públic” o la “recepció al públic o l’atenció telefònica”.

En aquest sentit, Antoni Verger defensa que la informació, atenció o recepció al públic forma part de les tasques essencials de qualsevol treballador públic. Més encara en l’administració local, la més propera a la ciutadania. En aquesta línea cita la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears, que en l’article 3 es refereix als servidors públics i al dret dels ciutadans “a rebre informació suficient dels
assumptes que siguin del seu interès, d’una manera accessible, comprensible i transparent.”

Per tant, defensa Verger “qualsevol lloc de treball de l’Ajuntament de Palma és susceptible d’incorporar el coneixement imprescindible de la llengua pròpia de les Balears, amb diferents nivells de coneixement en funció de les característiques específiques de cada lloc. Algú pensa que seria acceptable que un policia local, un bomber o un auxiliar administratiu d’Hisenda, per exemple, no entenguin a un ciutadà que els xerri en mallorquí?”

El portaveu de la coalició recorda que el mateix conseller d’Administracions Públiques, Simón Gornés, durant la tramitació parlamentària de la llei 9/2012 que modificà la Llei de funció pública de les Illes Balears va explicar a la cambra legislativa que “si un ajuntament considera que tots els
seus nous treballadors públics han de tenir nivell de català, ho pot fer determinant-ho així a la seva relació de llocs de treball, senzillament. Aquesta modificació de la llei, per molt que s’emprin els arguments de la intolerància, el radicalisme, la ignorància, l’extremisme ideològic, no arracona, no persegueix el català de les Illes, no menysprea la llengua pròpia, de cap manera, ans al contrari, la promou com correspon als poders públics, com es pot veure a la redacció de l’articulat."

A més, Antoni Verger argumenta que entre les competències municipals hi ha la de l’administració dels recursos humans i la normalització lingüística. Per tot això, confia que el batle, Mateu Isern “exerceixi l’autonomia municipal, garanteixi la igualtat entre les dues llengues i es desmarqui de la política antimallorquina de José
Ramon Bauzá.” Antoni Verger adverteix que “fariem moltes passes enrere si l’Ajuntament de Palma no respectés l’esperit de l’Estatut d’Autonomia, de la Llei de Normalització lingüística i del sentir de immensa majoria de la ciutadania. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, te el caràcter d’idioma oficial i les institucions han de crear els mecanismes per garantir l’us normal i la igualtat plena entre les dues llengües.”

Verger afirma que l’equip de govern, segons la legalitat vigent, no té cap impediment per fixar que el català ha de ser requisit per accedir a qualsevol dels llocs de treball que contempla la RLT. Així ha quedat demostrat també en diversos ajuntaments com Manacor, Sa Pobla o Algaida on el PP ha votat a favor que tots els treballadors municipals hagin d’acreditar el coneixement del català per treballar a l’
administració local.