Presentat l’acord de governabilitat pel Consell de Mallorca 2015-2019

Les tres formacions han presentat avui als jardins de La Misericòrdia el document que guiarà les polítiques de l’administració insular durant els propers quatre anys.

Davant del resultat de les eleccions insulars de maig de 2015, en què la ciutadania de Mallorca va apostar per un gir de 180 graus en les polítiques que es venien aplicant, els partits sota signants, assumim el mandat donat, i signem el present pacte de governabilitat, sota sis eixos de treball, quinze mesures força i unes clares línies d’acció:

A) EIXOS DE TREBALL

1.- Participació, transparència i bon govern
2.- Medi Ambient, territori i Infraestructures
3.- Consell al servei de les persones: Rescat ciutadà, Serveis Social, Igualtat, Joventut i Esports.
4.- Cooperació local
5.- Cultura i patrimoni
6.- Revitalització Institucional: competències, finançament i modernització.

B) PRINCIPALS MESURES FORÇA

1.- Fer un Consell més participatiu. Com a primera mesura es farà una audiència pública per sotmetre a la ciutadania el programa de govern, així com també l’aprovació d’un pla real i transversal de participació.
2.- Gestió política transparent. Publicació de les agendes de tots els càrrecs del Consell.
3.- Aturar la importació de fems de fora de les Illes Balears.
4.- Moratòria per a la construcció de noves grans superfícies a Mallorca.
5.- Canviar el model de carreteres existents fins ara, reduint la dimensió dels projectes de carreteres i millorant la xarxa viària secundària.
6.- Implementar el Pla de Gestió de la Serra de Tramuntana, Patrimoni Mundial de la UNESCO.
7.- Revitalitzar l’Agència de Disciplina Urbanística de Mallorca (ADU).
8.- Posada en marxa d’un Pla de Lluita Contra la Pobresa, especialment la infantil.
9.- Potenciació de les polítiques d’igualtat i de joventut.
10.- Creació d’un Servei d’Urgències Socials de Mallorca, actiu 24 hores al dia i 365 dies a l’any.
11.- Dinamitzar i dotar de contingut l’Assemblea de Batles i Batlesses de Mallorca.
12.- Reactivar les inversions estatutàries en matèria de cultura, que permetran posar en marxa el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany, Can Weyler o Bellpuig.
13.- Retornar el català com a requisit per a la funció pública al Consell de Mallorca.
14.- Fer del Consell una institució forta, dotant-lo de les competències que marca l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. Exigir la modificació de la Llei de Finançament dels Consells Insulars.
15.- Impulsar l’administració electrònica per fer del Consell una institució moderna, àgil i eficient.

C) LÍNIES D’ACCIÓ

1.- REVITALITZACIÓ INSTITUCIONAL: COMPETÈNCIES, FINANÇAMENT

El desenvolupament d’una societat democràtica i igualitària passa per enfortir les administracions públiques que són més properes a la ciutadania.

Dins d’aquest marc i a l’empara de l’Estatut d’Autonomia aprovat el 2007, creiem en unes institucions insulars amb major capacitat de decisió, amb major capacitat de gestió i d’autogovern. Institucions que s’han de regir per un únic objectiu: acostar les decisions el més a prop possible de la ciutadania, oferint i gestionant els serveis públics de la manera més eficient. Així el Consell de Mallorca tornarà a ser una institució útil, retornant-li la capacitat i l’autonomia que ha perdut aquets darreres quatre anys.

a.- Reclamar al Govern de les Illes Balears el traspàs de les funcions i serveis de les competències que l’Estatut d’Autonomia atribueix als Consells Insulars a l’article 70, en les següents matèries:

- Règim local, completar la competència, per tal de que no es produeixin duplicitats amb el Govern.
- Ordenació i promoció turística.
- Clarificar i completar l’atribució de funcions i serveis realitzada per les anteriors lleis d’atribució competencial en la matèria de: Serveis socials i assistència social, desenvolupament comunitari i integració, política de protecció i atenció a les persones dependents, complements de la seguretat social no contributiva, voluntariat social, polítiques d’atenció a les persones i als col·lectius en situació de pobresa o necessitat social.

- Transport terrestre: Entenem que l’exercici d’aquesta competència es molt importat pel futur de la mobilitat a Mallorca, ja que dia 31 de desembre de 2018 acaben les concessions de transport de viatger per carreteres.
- Agricultura, ramaderia i pesca. Qualitat, traçabilitat i condicions dels productes agrícoles i ramaders i dels productes alimentaris que se’n deriven.
- Completar les atribucions de funcions i servies de les competències de litoral
- Joventut. Disseny i aplicació de polítiques, plans i programes destinats a la joventut
- Titularitat dels museus d’àmbit territorial de Mallorca.
- Polítiques de gènere. Conciliació de la vida familiar i laboral. Dona

b.- Recuperar les competències i funcions que les lleis aprovades la legislatura 2011/2015 pel Partit Popular han sostret als Consells Insulars (Llei turística, llei agrària, llei del sòl, o la llei de capitalitat de Palma, entre d’altres). És imprescindible garantir l’autonomia de cada institució i això passa pel respecte a les seves competències.

c.- Exigirem la revisió del sistema de finançament actual dels Consells insulars incrementant l’any base en les quantitats retallades pel govern del PP l’any 2012, i a recuperar el que s’hagi perdut durant els anys 2013 i 2014. Això suposarà una millora important en el finançament del consell, amb un mínim de 40 milions d’euros.

Exigirem que el finançament autonòmic sigui incondicionat per a la despesa dels consells, sense l’obligació de destinar determinats recursos a despeses de capital.

Exigirem al Govern de les illes Balears el cobrament dels 125 milions de les bestretes a compte del sistema de finançament concedides els anys 2009, 2010, 2012 i 2013 i que la Llei de finançament de Consell Insulars aprovada deixa sense concretar.

Reclamarem que les millores de finançament autonòmic procedent de l’Estat repercuteixin sobre el finançament dels consells insulars. Així, el Consell de Mallorca s’implicarà en les negociacions que es duguin a terme amb l’Estat per a un nou sistema de finançament autonòmic i per a la recuperació dels 1.000 milions perduts en inversions estatutàries de la passada legislatura.

2.- MODERNITZACIÓ:

Hi ha una sèrie d’aspectes a tenir en compte, sobretot a una administració com el Consell, l’administració electrònica, una nova web, funció pública, agilització i simplificació de tràmits.

L’objectiu es avançar amb l’Administració electrònica, entesa com una oportunitat també per reorganitzar l’administració del Consell i alhora agilitzar i simplificar els tràmits, objectiu que hem de complir posant també a l’abast del Ajuntaments de Mallorca aquestes eines de modernització.

Es treballarà amb una nova web del Consell, que ha de ser més accessible, àgil, dinàmica, intuïtiva, i des de la que es puguin realitzar tràmits administratius i participatius.

3.- PARTICIPACIÓ, TRANSPARÈNCIA I BON GOVERN

El nou govern del Consell de Mallorca ha d’efectuar un canvi de cultura i model a Mallorca que permeti a la ciutadania conèixer, participar i col·laborar en la gestió dels assumptes que els afecten, evolucionant del govern per a la ciutadania, al govern amb la ciutadania.

El Consell de Mallorca ha de ser el govern dels mallorquins i les mallorquines, una institució de referència per a tots els ciutadans i ciutadanes perquè és la que gestiona competències cabdals com són els serveis socials, les infraestructures viàries, la cultura, l’esport o les polítiques per a la joventut. Aquest govern insular només podrà donar resposta a les demandes del nostre temps si és transparent en tota la seva gestió, i connectat permanentment amb la ciutadania a través de la creació d’eines i espais de participació ciutadana.

Línies d’acció:

a.- Millora i implementació del Codi Ètic, per tal que sigui l’eina efectiva que permeti posar a disposició de la ciutadania les dades en un format obert, accessible i utilitzable, tot respectant la protecció de dades, com per exemple:

- Es publicarà a la pàgina web institucional les retribucions dels membres del govern i els alts càrrecs, amb indicació expressa dels diferents conceptes retributius.
- Agendes transparents de tots els consellers, conselleres i alts càrrecs del Consell
- Execució pressupostària
- Racionalització de l’ús del cotxe oficial, així com publicació dels trajectes realitzats
- Implementació de processos de control, fiscalització i auditoria continua al sí del Consell, amb l’objectiu de realitzar una auditoria contínua.
- Promoure l’avaluació d’idoneïtat de tots els alts càrrecs de l’administració.

b.- Elaborar un pla de participació transversal a tots els departaments del Consell de Mallorca, que, entre d’altres ha d’incloure:

- Aprovació del reglament de Consultes Populars, una vegada que el Parlament hagi redactat la llei de Consultes Populars.
- Modificació del Reglament d’Organització del Consell de Mallorca
- Creació l’Assemblea o Consell de la Ciutadania de Mallorca com a fòrum de participació ciutadana referent de la institució. Aquest òrgan comptarà amb representants del sector privat, associacions sense ànim de lucre i representants del món veïnal
- Convocatòria de processos de consultes populars per a qüestions de gran transcendència pública
- Implementació de fòrums de participació, establint de manera senzilla i ràpida, mecanismes que ens permetin millorar la nostra democràcia, fomentant la participació dels ciutadans, tant en el disseny de les polítiques públiques com en la seva gestió, com en el seu seguiment, entre d’altres es crearan els fòrums següents:

◦ Fòrum de Cultura: Arts escèniques, arts plàstiques, patrimoni, biblioteques, cultura popular, música.
◦ Fòrum d’Esports .
◦ Fòrum Social .
◦ Fòrum sobre Medi Ambient .
◦ Turisme i Promoció Econòmica.

- Modificació Reglament Honors i distincions.
- Transformar el Debat de Política General per tal de què sigui molt més àgil i un vertader debat entre forces polítiques, i per tal de què es converteixi en una eina d’avaluació de la institució i de la tasca de govern; prèviament al debat s’haurà realitzat una Audiència Pública, presencial i virtual, d’acord amb el que el Pla de Participació pública estableixi.

c.- Manifestar el ferm compromís de lluita contra la corrupció, tolerància zero amb la corrupció. Per tant, ens personarem com a institució a tots el processos judicials on el Consell hagi esta perjudicat.

4.- UN CONSELL AL SERVEI DE LES PERSONES: RESCAT CIUTADÀ, SERVEIS SOCIAL, IGUALTAT I JOVENTUT

El nou Consell de Mallorca s’ha de comprometre amb la resolució de les problemàtiques socials. El nou executiu ha d’efectuar una nova política basada
en els valors progressistes: la igualtat, la solidaritat i la justícia social.

Per això es prioritari desenvolupar polítiques de redistribució de la riquesa, a fi de crear una societat més justa, més integrada i socialment més cohesionada.

La principal preocupació del futur govern del Consell de Mallorca ha de ser lluitar contra la desigualtat social que dia a dia creix a la nostra societat. Per tant, es tracta de donar solucions a les dificultats de les famílies, de les empreses, de l’emprenedoria, del comerç, de les persones aturades, del jovent, dels nins i nines, i de totes aquelles persones que des de 2008 pateixen una de les pitjors crisis econòmiques que ha afectat la nostra terra i la resta del món globalitzat en el que vivim.

Línies d’acció:

Com a qüestió prèvia, el que reflectim en aquest document, ha de venir avalat pels mecanismes de participació ciutadana, que s’implementaran mitjançant els fòrums i òrgans de participació que s’especifiquen a l’apartat de participació i bon govern, així com en el pla de participació que aprovarà la institució. Així mateix, assumim el compromís d’introduir la perspectiva de gènere en totes les polítiques del Consell.

a.- Assumir els acords signats amb l’EAPN – Xarxa per a la inclusió social.
b.- Aprovar en el termini de tres mesos un pla contra la pobresa , especialment l’infantil, amb el suport dels ajuntaments i les entitats del tercer sector.
c.- Establir Plans d’Inclusió Social que comptin amb objectius clars, recursos adequats, sistemes d’informació i seguiment i una adequada implicació de les organitzacions socials.
d.- Garantir que cap família en situació de pobresa es vegi sense subministrament dels serveis energètics bàsics (aigua, llum o gas) per no poder pagar les factures.
e.- Crear un Servei d’Urgències Socials de Mallorca, 24 hores al dia tot l’any, a través d’un conveni amb les entitats i ajuntaments, per a una primera atenció a les persones en situació d’urgència per maltractaments, desnonament, o manca total de diners per efectuar pagaments urgents.
f.- Agilitzar i reduir els tràmits burocràtics per accedir a prestacions d’extrema necessitat social, agilització que es realitzarà coordinadament amb els Ajuntaments, emprant eines de modernització i tramitació telemàtica, per tal de treballar en xarxa.
g.- Pel que fa al suport al tercer sector, complir amb les mesures signades al document de l’EAPN – Xarxa per a la inclusió social, adreçades a donar estabilitat
h.- Aprovar la cartera de serveis socials imprescindibles que ha de prestar el Consell, així com els beneficis que les persones més vulnerables tendran en els altres serveis que presti el Consell de Mallorca.
i.- Crear nous projectes d’envelliment actiu i d’aprenentatge al llarg de tota la vida, perquè les persones grans tenguin més oportunitats per mantenir la seva autonomia. Entre d’altres accions, s’ha de reforçar el Servei d’Ajuda a Domicili i la teleassistència.
j.- Efectuar plans de reforma i inversió de les residències públiques per enfortir el Sistema Públic de Serveis Socials i per millorar la qualitat assistencial, amb l’objectiu de reduir en més d’un 50 % les llistes d’espera amb la creació de 220 places residencials a instal·lacions pròpies del Consell de Mallorca
k.- Efectuar una auditoria dels centres residencials concertats. Establir un Pla d’avaluació d’aquests centres.
l.- Iniciar un programa de Pràctiques remunerades, amb col·laboració amb la Universitat i amb transversalitat a totes les àrees del Consell. En cap cas aquestes persones substituiran o ocuparan llocs de treball del Consell de Mallorca.
m.- Posar en marxa un programa de formació per a persones en situació d’atur, transversal a totes les àrees, com Escoles Taller o tallers d’Ocupació.
n.- Donar suport als projectes d’empreses d’inserció social per a la formació inclusió social de les persones amb greus dificultats d’ocupabilitat.
o.- Revisió i aplicació del Pla d’Igualtat, transversal a tots els departaments i col·laboració amb els Ajuntaments per implantar els seus plans municipals
p.- Impulsar mesures de conciliació de la vida familiar i laboral
q.- Revisar i millorar els programes preventius de violència intrafamiliar i de violència de gènere i maltractament, tant a l’àmbit domiciliari com a l’institucional.
r.- Necessitat de treballar amb altres administracions i col·lectius en el Pla Integral de Violència de Gènere
s.- Revisar el dret a l’accés de l’article 27 de la Llei Integral Contra la Violència de Gènere, modificant, si escau, el reglament d’aplicació.
t.- Recuperar la Direcció Insular d’Igualtat
u.- Fomentar la coordinació entre els diferents àmbits per fer una detecció precoç dels maltractaments, especialment pel que fa a l’àmbit municipal, amb campanyes de prevenció i sensibilització, i recollida i anàlisi de dades.
v.- Reorganitzar la figura del cuidador i cuidadora des de la perspectiva de gènere.
w.- Participar conjuntament amb la resta d’institucions en els plans i estratègies sobre salut sexual i reproductiva.
x.- Donar suport al Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació, retornat com a mínim a les aportacions que es realitzaren l’any 2010
y.- Servei de Protecció de Menor:

- Dignificar els espais i atenció als i les menors a l’àmbit territorial i en les visites supervisades.
- Revisar el projecte i la metodologia d’atenció als i les menors en situació de desprotecció.
- Compromís d’implementar el Pacte Balear per a la Infància i per a la Inclusió Social.
- Promoure la creació del Consell de la Infància, amb la participació de tots els ajuntaments.
- Assegurar els drets dels i les menors en situació d’acollida i adopció, controlant que es duguin a terme bones pràctiques en l’atenció a menors, evitant el maltractament institucional.
- Impulsar l’acolliment familiar i altres mesures alternatives a la institucionalització.

z.- Reforçar la xarxa actual de serveis que atenen a les persones en el carrer i en risc d’exclusió, impulsant els lloguers socials per convenis amb entitats bancàries, entitats sense ànim de lucre i propietaris.
aa.- Garantir la continuïtat dels serveis socials públics per neutralitzar els efectes de la previsible entrada en vigor de la Llei 27/2013.

ab.- En tant no s’apliqui la Renda Mínima Garantida, aplicar la Renda Mínima d’Inserció (RMI), instant al Govern de les illes a modificar el decret de renda mínima per tal de què: inclogui als joves entre 18 i 25 anys, sigui compatible amb altres prestacions i/o treballs a temps parcial o temporals, s’augmentin les quantitats per persona i membres del nucli familiar, i s’inclogui la persona estrangera en situació administrativa irregular.

En tant no es modifiqui el decret de renda mínima ni s’aprovi la Renda Mínima Garantida, el decret de renda mínima, ha de fer una interpretació de màxims i no de mínims com s’ha fet durant aquesta legislatura.

ac.- Ampliar, consolidar i donar estabilitat als serveis i programes de formació, orientació i inserció laboral dirigits als i les perceptores de la RMI.

ad.- Crear un Pla d’ocupació juvenil per tal d’afavorir la contractació i establir noves polítiques d’ocupació i d’emprenedoria juvenil.

ae.- Impulsar la creació dels Consells de la joventut.

af.- Fomentar projectes relacionats amb esports i gènere, esport solidari i esport educatiu, amb entitats socials, escoles, clubs i federacions.

5) TERRITORI

La incorporació de principis com l’ecologisme i la sostenibilitat han de ser objectius de l’acció del sector públic, però no únicament en l’àmbit de les polítiques de Medi Ambient o Territori, sinó que s’han d’incorporar i formar part de totes i cada una de les polítiques que es duguin a terme.

Els eixos d’aquesta nova política s’han de fonamentar en un nou model, pactat entre totes les forces polítiques i socials per garantir la pervivència i l’estabilitat de les noves accions en favor del territori.

Línies d’acció:

a.- Treure del calaix el Pla de Gestió de la Serra de Tramuntana, seguint el document que es va elaborar durant la candidatura i que va esser consensuat amb la ciutadania. S’han de prioritzar les línies de treball que, alhora que ajuden a mantenir el paisatge de la Serra, contribueixen a generar llocs de treball i crear noves oportunitats econòmiques.

b.- Atès que el Pla Territorial de Mallorca s’ha d’adaptar a la nova normativa territorial, autonòmica i estatal, que es un Pla de l’any 2004, i Mallorca d’ençà d’aquell moment ha canviat substancialment, s’han incorporat noves figures, com la Declaració de la Serra de Tramuntana com a patrimoni de la humanitat, per tant, revisarem i modificarem el Pla Territorial de Mallorca amb les línies d’acció següents, entre d’altres:

- Aprovar un Pla Estratègic del Paisatge de Mallorca prenent com a referent el document sobre “bases de paisatge de Mallorca” que vàrem aprovar el 2008. Ha de tenir les comarques com a base per treballar, i ha de combinar les eines de catalogació, protecció i gestió proactiva del paisatge, amb la participació ciutadana i la promoció econòmica de les comarques com a objectiu essencial, fent especial esment al paisatge urbà i periurbà

- Limitar el creixement urbanístic. Hem d’apostar per la intervenció en espais ja consolidats front a nous desenvolupaments consumidors de sòl, recuperant així les ciutats i pobles com a espais per a la ciutadania, ciutats i pobles accessibles, amb l’objectiu de permetre el reciclatge i la reutilització dels espais públics i privats.

- Establir un major control públic sobre el sòl i el procés d’urbanització, de manera que s’eviti caure de nou en l’ús de l’urbanisme com a eina purament especulativa, i no destinada al que hauria de ser, com és planificar la ciutat i el territori de forma participada, amb la prevalença dels interessos col·lectius enfront dels individuals.

c.- Impulsarem l’Agencia de Disciplina Urbanística de Mallorca, fomentant els convenis de cessió de competències dels Ajuntaments amb l’objectiu d’agilitzar el control i la conservació del territori de Mallorca.

Volem potenciar l’Agència disciplina, replantejant les condicions d’accés i permanència dels Ajuntaments, amb nous mecanismes de participació per part dels Ajuntaments en els ingressos de l’Agencia.

6) INFRAESTRUCTURES

a.- Redimensionar les infraestructures, i aprofitar la baixada de la pressió sobre la xarxa viària per derivar part dels viatges realitzats en transport privat cap al transport públic.

b.- Avaluació i revisió dels projectes, contractes i adjudicacions de la Direcció Insular de Carreteres i efectuar una reconversió del departament de carreteres en un departament d’infraestructures i mobilitat sostenible.

c.- Revisar el PDS de Carreteres i elaborar un Pla de Mobilitat. Desenvolupar aquests dos instruments de forma coordinada per evitar generar més trànsit, i impulsar millor el transport públic interurbà, realitzant una avaluació de sistemes per garantir la seguretat dels ciclistes i motoristes i la convivència ordenada amb els vehicles, donat un nou impuls a la instal·lació de guarda-rails per a motoristes.

d.- Redimensionar el projecte de desdoblament de la carretera Campos-Llucmajor, minimitzant l’impacte i el consum de territori.

e.- Revisar el Conveni de Carreteres, descartant noves macro- infraestructures i reforçant o millorant el teixit existent (carreteres comarcals), incloent-hi amb majors dotació pressupostària per rescatar Túnel de Sóller

f.- Revisar i modificar el Pla especial Ruta de Pedra en Sec

g.- Protecció del camins públics mitjançant la iniciativa legislativa del Consell davant del Parlament de les Illes Balears, per a l’aprovació d’una llei de Camins, així com l’elaboració i aprovació d’un pla d’Intervenció i dinamització de Rutes senderistes.

Impedir la privatització dels accessos als espais públics del nostre territori.

7.- MEDI AMBIENT I RESIDUS

a.- Potenciant la xarxa de refugis públics, mitjançant l’elaboració d’un pla que unifiqui la xarxa d’albergs i refugis públics, entenent que s’hi han d’incloure, a més dels refugis propietat del Consell, els albergs que el Govern de les Illes te a Mallorca, dels que es demanarà la transferència, així com els fars públics de Ports de l’estat, amb qui també hi negociarem la cessió, i les casetes de peons caminers, que convertirem en albergs.

b.- Redactar un nou Pla director sectorial de residus no perillosos de Mallorca, aprofitant l’oportunitat, però d’una manera ambiciosa, adaptar-lo tant a la Directiva marc europea de residus com a la nova legislació estatal, i per assolir l’estratègia de residus zero, reduint el volum dels residus, potenciant tant el reciclatge com la reutilització.

c.- Revocarem les autoritzacions de les operacions d’importació de fems que ha autoritzat el Consell de Mallorca i que no siguin de la resta d’illes de la nostra comunitat autònoma (Irlanda, Colari a Roma i Tufino a Nàpols i Barcelona), alhora que modificarem el contracte amb la Concessionària TIRME SA, per tal de treure del seu àmbit d’aplicació el tractament i incineració de fems estrangers i de fora de Balears.

d.- Pel que fa als fems de la resta de les illes, el Govern de les Illes Balears haurà de coordinar el compliment de les directives europees de residus que preveuen abocament zero als territoris insulars a l’any 2025. Per tant, estudiarem de quina manera es poden tractar els residus de Menorca, Eivissa i Formentera a l’illa de Mallorca demanant al Govern d’Espanya que es faci càrrec del transport d’aquets fems tal i com preveu la Llei Estatal de Residus, i aprovant de manera immediata una tarifa específica pels fems tractats de la resta de les illes.

e.- Implementar mesures de foment de la recollida selectiva a tot el territori. És fonamental elevar el percentatge de residus que acaben reciclant-se. Per a la consecució d’aquest objectiu, la recollida selectiva és una eina imprescindible que ha ser aplicada en tot el territori. Per altra part, s’han de millorar els sistemes de recollida i introduir sistemes de devolució, dipòsit i retorn de residus (SDDR).

f.- Evitar la contaminació durant el procés de transport, l’emmagatzement i els processos de transformació de fems.

g.- Revisar i modificar els contractes amb TIRME i MAC insular.

h.- Potenciar l’ús de materials de construcció que no generin (o que generin menys) residus, especialment locals i de producció ecològica. S’ha de replantejar la gestió de residus de MAC Insular, per tal d’obtenir una gestió real de tots el residus ‘obra de Mallorca i evitar l’abocament il·legal o descontrolat.

i.- Mantenim el compromís de continuar amb la insularització del servei d’enderrocs, voluminosos i pneumàtics fora d’us de Mallorca.

8) ECONOMIA SOSTENIBLE:

a.- Protecció i foment del petit comerç i tradicional front a les grans superfícies, juntament amb la redacció d’un Pla director sectorial d’equipaments comercials per regular la implantació de més grans superfícies. Com a primera mesura aprovarem la moratòria d’implantació de noves grans Superficies.

b.- Adaptar la Fundació Mallorca Turisme com a eina per gestionar i exercir les funcions i servis en matèria de turisme que es rebran durant la legislatura, per lluitar contra l’estacionalitat, amb ampla participació pública i privada i recursos econòmics específics.

c.- Impuls del producte local, mitjançant les competències pròpies de la institució, com les d’artesania.

9) CULTURA

El Consell de Mallorca, ha d’esdevenir impulsor de la cultura, com a garant d’una societat amb pensament crític, que no només es centri en allò que ens identifica, sinó també en les noves formes d’expressió artística que esdevenen un nou llenguatge cultural. Vertebrarem una pedagogia cultural donat que la cultura és la base de la societat.

La cultura es un dret, accessible a tothom i amb un vessant individual i col·lectiu. Individual, per permetre el desenvolupament d’iniciatives i inquietuds dels mallorquins/es a l’àmbit personal i familiar. Col·lectiu, perquè tot partint de l’individu, aquest pren consciència que forma part d’un entorn amb uns trets que el diferencien.

El Consell de Mallorca serà un agent cultural actiu. Com a institució competent ha d’estimular la creació de noves formes d’expressió i la promoció i difusió de la nostra cultura, la nostra llengua i el nostre patrimoni.

Línies d’acció

Com a qüestió prèvia, el que reflectim en aquest document, ha de venir refrendat pels mecanismes de participació ciutadana, que s’implementaran mitjançant els fòrums i òrgans de participació que s’especifiquen a l’apartat de participació i bon govern, i al pla de participació que aprovarà la institució.

a.- En el marc del fòrum de participació, es crearà el Consell de les Arts i Cultura de Mallorca, que suposarà la millora en la coordinació, projecció i difusió de l’activitat cultural al conjunt de l’illa de Mallorca i la promoció de la creació artística. Al mateix temps aquest Consell funcionarà com observatori de la cultura.

b.- Digitalitzar els fons bibliogràfics i dotar la Xarxa de Biblioteques Públiques de les eines adients per tal d’obrir-les més a la ciutadania, tot incrementant l’oferta de llibres disponibles i les activitats complementàries.

c.- Convertir el Teatre Principal de Palma en l’eix d’una Xarxa de Teatres i Auditoris Públics, com a referent de les arts escèniques de l’illa.

d.- Apostam per la professionalització en la gestió del teatre Principal, per la qual cosa la gerència i l’equip directiu del Teatre Principal serà triat mitjançant concurs de mèrits, al que participarà el sector.

Amb caràcter previ, s’aprovarà un pla artístic i de gestió del Teatre Principal, pla que es redactarà amb la participació del sector cultural de Mallorca, des dels fòrums de participació esmentats anteriorment.

e.- Inclusió del Consell de Mallorca a la Xarxa de Municipis i entitats de les Illes Balears pel Ramon Llull.

f.- Restablir el programa d’acollida lingüística des del Consell de Mallorca, garantint a les persones nouvingudes a rebre gratuïtament cursos de llengua i cultura pròpies de Mallorca

g.- Recuperar els premis Mallorca de creació literària en català.

h.- Promourem la creació d’espais de promoció i difusió de la nostra cultura, en l’àmbit del països de parla i cultura catalana.

i.- Es realitzarà un avaluació/auditoria d’espais i recursos públics per establir un pla d’actualització i millora, amb la Misericòrdia com a principal referent.

j.- Reactivar les Inversions Estatutàries, negociant una nova pròrroga dels convenis d’inversions, i que permetran posar en marxa el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany i Can Weyler, així com la revisió dels convenis d’inversions estatutàries de l’any 2010 amb el ajuntaments afectats, com Bellpuig i Santueri.

10) PATRIMONI
a.- Fer una gestió activa del patrimoni: que tengui en compte la protecció, incidint en els aspectes divulgatius, d’apoderament de la ciutadania –amb un nou plantejament de la ponència tècnica de patrimoni- amb suport específic a les associacions ciutadanes relacionades amb el patrimoni, i de generació de producte cultural i turístic.

b.- Pla d’Investigació patrimonial i arqueològica, per tal de fomentar la recerca científica d’excel·lència, tant bàsica com aplicada.

c.- Aprofitar els recursos existents a Mallorca, el Consell exercirà les seves competències de coordinació i col·laboració interadministrativa, a fi de treballar en xarxa amb els municipis, per tal de reordenar la promoció i difusió del patrimoni.

d.- La gestió competencial patrimonial ha de ser integral, per tant reclamarem la cessió i gestió del Museu de Mallorca, com a dipositari dels materials arqueològics.

11) ESPORTS

a- Juntament amb entitats socials, escoles, clubs i federacions, el Consell fomentarà projectes relacionats amb esports i gènere, esport solidari i esport educatiu. Així com potenciar més accions que fomenten els valors de l’esport.

b.- S’elaboraran programes d’activitat física per part de l’administració per a persones amb discapacitat orientades a la millora de la salut i a la inclusió social.

c.- Apostant per la transparència en la gestió de les subvencions, el nostre compromís és publicar els criteris tècnics amb els quals s’adjudiquen les subvencions a les federacions esportives i l’import de les mateixes.

d.-. Promoure la inclusió de les dones en l’àmbit esportiu, establint mesures de major participació d’aquelles entitats que compleixin amb la llei d’igualtat de gènere dins dels òrgans de gestió i direcció

e.- Apostam per la transparència, també a les subvencions que es concedeixin, a aquelles que compleixin amb la llei de protecció de gènere com a mesura Així mateix es valorarà amb majors puntuacions a aquelles que federacions que apliquin mesures a favor de d’igualtat de gènere.

f.- A través dels municipis, es posaran en marxa programes socioeducatius transversals sobre la base de l’esport, iniciatives que permetin desenvolupar programes relacionats amb la salut i prevenció de conductes de risc, persones amb diversitat funcional, ciutadans amb rendes baixes, persones immigrades, persones adultes, persones majors, etc. Ens referim a programes elaborats amb els educadors i educadores socials, treballadors o treballadores socials, professionals de la salut i la pedagogia, coordinats per professionals especialistes en esport. La xarxa d’instal·lacions municipals de Mallorca permet esser ambiciosos i creatius en aquest sentit.

g.- Garantir a la Direcció Insular d’Esports les seves pròpies competències, fomentant l’esport base i esport escolar com a mesures preventives de salut i educació en valors.

h.- Revisar el Pla de Viabilitat del Poliesportiu de San Ferran, per tal de donar sortida a aquells col·lectius esportius que tenen mes mancances d’instal·lacions, i dirigit a la promoció de l’esport base de Mallorca.

i.- Gestionar i promocionar des de l’administració pública l’esport insular.

12) COOPERACIÓ I DEMOCRÀCIA LOCAL

El desenvolupament d’una societat democràtica i igualitària passa per enfortir les administracions públiques que són més properes a la ciutadania: per una banda, els Ajuntaments, com a vertebradors de la cohesió social, però també el Consell Insular en la seva vesant mes municipalista, de suport i cohesió de les polítiques locals.

Dins d’aquest marc i a l’empara de l’Estatut d’Autonomia aprovat el 2007, creiem en unes institucions insulars amb major capacitat de decisió, amb major capacitat de gestió i amb la força que li dóna d’autogovern, institucions que s’han de regir per un únic objectiu, acostar les decisions el més a prop possible de la ciutadania, oferint i gestionant els serveis públics de la manera més eficient i eficaç.

Línies d’acció

a.- Reactivar l’Assemblea de batles i batlesses de Mallorca, convertint-la en el vertader fòrum de debat i de presa de decisions, amb el compromís de modificar els estatuts de l’Assemblea per convertir-la en un organisme dinàmic, de consens i de treball conjunt entre el Consell de Mallorca i els 53 ajuntaments de l’illa. La transversalitat de l’assemblea s’ha de reflectir als distints òrgans i departaments del consell

b.- Garantir les competències socials dels ajuntaments, i revisar l’aplicació en els nostres municipis de la Reforma Local del 2013, així mateix, assegurarem el finançament que reben les corporacions locals dels pressuposts insulars per a la prestació de serveis social.

c.- Executar la cooperació local de manera transversal, des de tots els departaments del Consell, reforçant la capacitat d’assessorament amb la creació d’equips multidisciplinars, capaços de donar els serveis requerits a cada ajuntament, d’acord amb les seves pròpies característiques.

d.- La modernització i implantació de l’administració electrònica com a eina d’eficiència i simplificació de tràmits administratius, serà un dels eixos bàsics de la cooperació i col·laboració entre el Consell de Mallorca i els Ajuntaments de l’illa, tant pel que fa a la implantació municipal d’eines específiques d’administració electrònica, com d’eines de cogestió entre el consell i els Ajuntaments. Les eines informàtiques, en la mesura de les possibilitat i com a tendència general, aplicaran programari lliure, amb la col·laboració del TIC Mallorca.

e.- Crear una xarxa d’informació municipal actualitzada per donar un millor suport i assessorament als municipis i per millorar els serveis que s’ofereixen coordinadament.

f.- Prioritzarem les convocatòries de subvencions per inversió als Ajuntaments de menys de 20.000 habitants, amb consens al sí de l’Assemblea de batles i batlesses de Mallorca.

g.- Promourem la defensa de la reforma de la llei de bases de règim local així com l’aprovació d’una llei de finançament local justa per als municipis.

13) FUNCIÓ PÚBLICA

a.- Amb caràcter prioritària aprovarem i executarem el concurs de trasllats del Consell de Mallorca, on s’incloguin tots el llocs de treballs susceptibles d’incloure-s’hi

b.- Al mateix temps es procedirà a la Valoració de llocs de treball, i posterior modificació de la Relació de Llocs de treball

c.- Es modificarà la relació de llocs de treball per tal d’incloure com a requisit a tots els llocs el Català.

d.- Fomentar la professionalització dels empleats públics, amb la potenciació de la formació contínua i la introducció de criteris d’avaluació continua d’objectius i tasques, que permetran mesurar resultats, detectat àrees de millora i com a eina de transparència en la gestió.

e.- Revisar, unificar i clarificar els criteris retributius.

14) EMERGÈNCIES

a.- S’ha d’elaborar un pla director pel Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament del Consell de Mallorca que analitzi l’estat dels parcs, i marqui un pla d’inversions, que reculli el temps de resposta del cos de bombers a cada un dels municipis, que expliciti quines són les zones on s’han de construir nous parcs i que revisi l’organització i l’estructura del cos.

b.- Impulsarem millores en la coordinació entre els bombers de Mallorca i Palma, i també en la coordinació amb la resta de cossos d’emergències i incendis forestals.

15) CLÀUSULES DE COORDINACIÓ DEL PACTE DE GOVERNABILITAT DEL CONSELL DE MALLORCA.

Els partits sota signants es comprometen, a més, a:

-  Garantir l’aplicació de les mesures necessàries per tal de fer possible les polítiques acordades en aquest document.
-  Aprovar els pressuposts anuals del Consell de Mallorca per fer possible la governabilitat de la institució i, per tant, l’aplicació de les mesures acordades
-  Defensar públicament les polítiques aplicades, resultants de l’acord de governabilitat, amb independència de qui les executi.

Per fer el seguiment d’aquest acord de governabilitat es constituirà una Comissió de Coordinació i Seguiment de l’Acord, en la que les tres formacions sota signants estaran representades en igualtat.

Les discrepàncies que puguin aparèixer es resoldran en el sí d’aquesta Comissió.

Els portaveus dels grups polítics del Consell de Mallorca de les formacions sota signants mantindran reunions preparatòries dels Plens ordinaris i extraordinaris.