MÉS per Mallorca insta al Consell a fer complir la Llei de Patrimoni a l’edifici del Sindicat de Felanitx

La coalició econacionalista ha presentat la moció que durà al ple de demà on s’exigeix fer complir al propietari del Sindicat les normes d’aquest edifici catalogat com a Bé d’Interès Cultural.

JPEG - 518.4 kB

El portaveu de MÉS per Mallorca al Consell, Joan Font, la portaveu adjunta, Magdalena Palou, i el regidor del BLOC per Felanitx, Joan Xamena, han comparegut avui per tal de presentar la moció que la coalició econacionalista durà al ple del Consell de demà on s’insta a la institució mallorquina a fer complir la Llei de Patrimoni Històric a l’edifici del Celler Bodega Cooperativa “Es Sindicat” del municipi de Felanitx.

El portaveu econacionalista, Joan Font, ha dit que “és imprescindible que l’Ajuntament de Felanitx faci complir la Llei de Patrimoni Històric al propietari de l’edifici del Sindicat. Si no ho fa ens veurem obligats a sol·licitar-ne l’expropiació per part del Consell”. Font també ha explicat que “els edificis catalogats com a BIC exigeixen de certs compromisos de conservació per part dels seus propietaris i, en aquest cas, no s’estan complint”.

La moció va ser aprovada per unanimitat el passat 3 de juny per l’Ajuntament de Felanitx. Joan Xamena, regidor del BLOC per Felanitx, ha assegurat que “davant el passotisme del consistori felanitxer ens hem vist obligats a dur la nostra petició al Consell a través de la coalició MÉS”.

Per la seva part, la portaveu adjunta al Consell, Magdalena Palou, ha explicat la moció referent al Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn d’Envasos que la coalició MÉS per Mallorca també durà al ple de demà. “La implantació d’aquest sistema de recollida d’envasos triplicarà els índexs de reciclatge d’aquests i pot arribar a crear 14.000 llocs de feina, reduint el volum de deixalles abandonades en espais públics”, ha dit Palou.

La coalició MÉS també presentarà altres dues mocions: una referent al reconeixement del moviment ecologista que va evitar la urbanització de l’illa de Sa Dragonera fa 36 anys, i l’altra sobre la unitat de la llengua catalana.

Documents adjunts