MÉS: el reglament arriba tard i és una altra oportunitat perduda per esmenar vicis de la llei del turisme

Els ecosobiranistes creuen que no desenenvolupar la normativa del "tot incòs" determinarà l’activitat de l’oferta complementària i no generarà prosperitat compartida.

L’esborrany de Reglament d’aplicació de la Llei del Turisme arriba, segons el grup MÉS, tard i per la porta de darrera. El diputat del grup MÉS, David Abril, ha coincidit amb les patronals turístiques en què agost no és el millor moment perquè la gent pugui al·legar, i que l’esborrany arriba més de dos anys després de l’aprovació de la Llei del Turisme de Delgado i el compromís incomplert del Govern de Bauzá de què estaria llest la tardor del 2012.

En tot cas, Abril ha recordat que “és molt difícil estar d’acord amb un reglament d’aplicació d’una Llei de la qual hem estat en contra, però sí que pensam que pot ser una oportunitat per corregir determinats vicis i aspectes que no ens agraden, i que sobretot podrien millorar la situació de les empreses turístiques no hoteleres, la qualitat i sobretot, servir a un projecte de prosperitat compartida a partir del turisme”.

El grup MÉS, que té previst trobar-se amb la patronal d’empreses turístiques i els sindicats en els propers dies, presentarà tot un seguit d’al·legacions a l’esborrany de Reglament, que incideixen en els següents aspectes:

- La qüestió competencial i els consells insulars: és un reglament centralista, que sostreu als consells la capacitat reglamentària sobre competències pròpies, com ara en matèria d’Ordenació, i concretament la qüestió del lloguer turístic. Cal recordar que la llei havia estat justament modificada en aquest aspecte per demanda del Consell de Menorca, i amb el reglament es torna al principi, és a dir, a mirar cap a un altre costat.

- Es consolida l’ús abusiu de la DRIAT (declaració responsable d’inici de l’activitat turística): facilitats sí, però calen requisits clars i més eines de control per part de l’administració turística (Art. 10): l’administració ara per ara no té mitjans per verificar que allò que s’adjunta a al DRIAT és cert, i que es compleix amb la normativa corresponent. A més, no s’exigeix a empreses que “temporalment” operin a altres CCAA o a la UE, el que implica un greuge comparatiu inassumible amb les empreses locals, ja que malhauradament el turisme és cada cop més temporal.

- La declaració de municipis d’interès turístic (Títol IV), pensada sobretot en funció del nombre de visitants actuals, o d’infraestructures turístiques preexistents, pot ser discriminatòria sobretot per als pobles no costaners, que poden quedar fora del circuït de beneficis del turisme.

- El Reglament consolida els aspectes més desreguladors de la Llei del utirsme, com la “declaració d’interès turístic” (Art. 26), facilitadora de megaprojectes turístics amb gran consum de territori, a criteri del Conseller de torn, especialment a sòl rústic (Disposició transitòria 7ª del Reglament).

- El Règim d’usos secundaris compatibles (Arts. 86 i 87) reforça la competència deslleial de les empreses hoteleres cap a la resta d’empreses turístiques, per les facilitats que es dóna als establiments hotelers per fer altres activitats, emmascarades com a “usos secundaris compatibles”. Els “límits” establerts pel Reglament són una autèntica burla.

- La qualitat turística depèn massa de l’autoavaluació i la declaració responsable, i en canvi tant el control com l’acompanyament de les administracions és mínim, mínim. Amb la qual cosa la qualitat pot quedar en una pura operació de marketing que no millori els serveis.

- S’incompleix el compromís del Conseller, en seu parlamentària i a proposta del grup MÉS, de lligar la qualitat turística a l’ocupació laboral: no hi ha ni un sol indicador a l’Annex 3 que lligui els serveis que s’ofereixen a disposar de personal suficient. Com tampoc no hi ha ni un sol indicador orientat a corregir l’estacionalitat, donant més punt als establiments que vulguin accedir a més estrelles si obrin més mesos a l’any, per exemple.

- Amb el tema de les estades turístiques en habitatges, es torna a limitar a unifamiliars aïllats o aparellats, obviant una pràctica real i el necessari debat social al respecte. Per al grup MÉS la solució passaria per la regulació (per part de cada Consell insular), marcant les condicions que s’han de complir i un sostre de places per modalitat d’allotjament.

- El tema dels Party Boats” (capítol XI, “activitat de discoteca i restauració a embarcacions”), el Govern havia negat fins a l’extrem que fos una activitat turística, i ara fa una proposta de regulació que es fa és molt minsa (art. 145), pareix que ho fan per “cobrir expedient”.

Finalment, hi ha qüestions de màxim interès i actualitat, com la regulació del “tot inclòs” (anomenat per la Llei del turisme “pensió completa integral”) que el Reglament no desenvolupa, i que determinen la situació d’altres empreses turístiques. Per al grup MÉS pot ser legítim que el 30% de l’allotjament hoteler opti pel “tot inclòs”, però si volem que el turisme generi prosperitat compartida i la riquesa es reparteixi, el Govern ha de marcar condicions per als hotels que l’implementin, com ara el fet que amb la “pulsereta” te’n puguis anar a altres establiments de restauració i oci de la zona turística de referència; que s’introdueixin quotes de producte local en els menús; o que s’obligui els establiments a obrir un mínim de 8 mesos a l’any.