Llei de lloguer turístic: s’aprova la moratòria i el sostre de places, malgrat el bunyol de Podem amb el PP i C’s

El Parlament aprova la llei que posa ordre en el lloguer turístic i estableix per primera vegada un sostre de places, però Podem recupera amb el PP, C’s i Álvaro Gijón, de forma «irresponsable», un article de la llei Delgado que genera inseguritat jurídica i deixa el futur dels pisos turístics en l’aire

Aquest dimarts el Parlament ha aprovat la modificació de la llei de turisme per posar ordre en el lloguer turístic i establir per primera vegada un sostre de places a les Illes Balears. La nova norma, a més, decreta una moratòria de noves autoritzacions de lloguer turístic que podrà durar fins a un any, que és el termini que tenen els consells insulars i l’Ajuntament de Palma per aprovar la zonificació que ha de definir quines zones són aptes i quines no (i quines tipologies i quines no) per dur a terme l’activitat de comercialització d’estades turístiques en habitatges.

El vicepresident del Govern, Biel Barceló, ha explicat: «Aquesta llei és un mandat dels #AcordsPelCanvi signats entre les forces polítiques que donen suport al Govern ara fa 2 anys, respon als programes electorals de les forces polítiques signants dels acords i també obeeix al mandat de diversos pronunciaments del Parlament».

Barceló ha destacat: «La llei defineix per primera vegada un sostre de places turístiques, i regula el lloguer turístic en benefici del bé comú. La nostra responsabilitat és elaborar lleis que serveixin per millorar la vida de la gent, i no que estiguin al servei dels interessos econòmics d’uns pocs; posar límits a una activitat que no pot créixer il·limitadament en un país d’illes, com el nostre; facilitar que se socialitzi el màxim possible la prosperitat generada pel turisme; aturar els peus a l’especulació i combatre el frau; protegir el dret de totes les persones a un habitatge digne; i millorar la convivència entre els habitants d’aquests país i els nostres visitants».

La llei vol contribuir a:

1) Que l’activitat turística no provoqui desigualtats ni distorsions en drets socials (especialment en el dret a l’habitatge); i que els beneficis que deixa el turisme es redistribueixin el màxim possible entre tota la societat.

2) Avançar cap a un model turístic responsable, sostenible i equilibrat, que no es basi en l’especulació, que no generi més pressió en el nostre territori limitat i que es pugui mantenir en el temps.

3) Fer valdre les nostres competències en matèria de turisme, és a dir, exercir el nostre autogovern. A pesar dels intents de l’Estat o de la CNMC per retallar la nostra sobirania.

Alguns punts destacats de la llei

1) La nova norma estableix un sostre real de places turístiques. Aquest n’és un dels punts més importants: per primera vegada es fixa per llei un límit màxim de places turístiques a les Illes Balears. A partir d’ara, per cada plaça que es vulgui donar d’alta, se n’haurà de donar una altra de baixa.

Això, fins ara, no havia estat així mai. Des que l’any 1999 es va incorporar a la normativa turística el principi d’intercanvi de places, hi havia hagut nombroses excepcions: els hotels de 5 estrelles, els hotels de ciutat, els agroturismes, els hotels rurals, el lloguer turístic a habitatges... Totes aquestes modalitats podien donar d’alta places sense haver-ne de donar de baixa prèviament.

2) La llei introdueix mesures de decreixement turístic. Totes aquestes places que s’han donat d’alta a partir de la Llei de 1999 a través d’excepcions, en donar-se de baixa no es podran utilitzar per donar d’alta noves places. A Mallorca, es calcula que es tracta de més de 100.000 places, que si es donen de baixa desapareixeran.

3) Per posar ordre en el lloguer turístic, a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei es produirà una moratòria de facto de noves autoritzacions de comercialització d’estades turístiques en habitatges. Aquesta moratòria durarà, com a màxim, 12 mesos. Que és el termini que tindran els consells insulars i l’Ajuntament de Palma per establir quines són les zones aptes per dur a terme l’activitat del lloguer turístic, i quines tipologies es permeten a cada zona. Una vegada establertes les zones aptes, només es podrà dur a terme el lloguer turístic en les zones autoritzades.

4) La llei habilita noves eines perquè les administracions competents en matèria d’ordenació turística actuïn contra l’oferta turística il·legal:

a) Es defineix clarament què és un canal de comercialització turística i s’endureix i amplia la normativa per anar en contra de l’activitat clandestina, l’oferta il·legal, l’intrusisme i competència deslleial.
b) Es considerarà que qualsevol estada inferior a un mes és turística, a no ser que es provi el contrari.
c) Les comunitats de propietaris hauran d’autoritzar l’activitat del lloguer turístic, en el cas que hi hagi propietat horitzontal. Si no hi ha autorització dels veïnats, el lloguer turístic no es podrà dur a terme.
d) S’introdueixen obligacions per comercialitzadors i plataformes que comercialitzin estades turístiques en habitatges.
e) En el cas dels propietaris o comercialitzadors, si no han presentat la DRIAT i comercialitzen estades turístiques, les sancions seran d’entre 20.001 i 40.000 euros. En el cas de les plataformes de comercialització, estaran obligades a indicar el número de registre de l’habitatge en què es comercialitzen les estades. Si no s’indica el número de registre, es considerarà que s’està comercialitzant oferta il·legal, i la plataforma haurà de fer front a una sanció per una infracció molt greu, que pot oscil·lar entre 40.000 i 400.000 euros.
f) La llei preveu l’increment de recursos humans a les administracions competents per tal de combatre amb més eficàcia l’oferta il·legal.

5) S’estableix una nova modalitat de lloguer turístic: aquella que té lloc en l’habitatge habitual del propietari. Qui s’aculli a aquesta modalitat, podrà comercialitzar estades turístiques fins a un màxim de 60 dies a l’any.

6) S’estableix un límit màxim de 3 habitatges que pot llogar turísticament un mateix propietari. Així posam límits als grans tenidors i a l’economia especulativa.

7) Es modifica la normativa de l’Impost del Turisme Sostenible per tal que els fons també es puguin destinar a la rehabilitació d’habitatges per a lloguer social, amb criteris d’eficiència energètica.

8) Amb aquesta llei es dóna compliment definitiu a un dels #AcordsPelCanvi, com és la derogació dels aspectes més desenvolupistes de la llei Delgado, que ja varen ser suspesos amb el decret 01/2016, i ara queden definitivament derogats: es tracta dels articles que permetien la construcció de nous hotels en sòl rústic i camps de golf.

La irresponsabilitat de Podem votant amb PP, C’s i Álvaro Gijón: els pisos turístics, en l’aire

D’altra banda, Podem es va desmarcar del Pacte i va recuperar amb PP i C’s un article de la llei Delgado. Aquest article és incoherent amb la resta de la llei a provada, i genera inseguretat jurídica ja que deixa el futur del lloguer turístic en plurifamiliars (en pisos) en una indefinició jurídica: ara ni està prohibit, ni està permès (més enllà de la tipologia de l’habitatge principal del propietari, en el qual es podrà comercialitzar estades turístiques un màxim de 60 dies a l’any).

En aquests moments els serveis jurídics del Govern i del Parlament estan analitzant les conseqüències que pot tenir la votació de Podem amb PP, C’s i Álvaro Gijón, que Biel Barceló ha qualificat d’«irresponsable». Segons algunes interpretacions, els consells insulars i l’Ajuntament de Palma (a través de la zonificació), o els reglaments que desenvolupin la llei, podran permetre el lloguer turístic qualsevol tipologia d’habitatge, edificis plurifamiliars inclosos. Segons d’altres, l’activitat de lloguer a turistes en pisos quedaria al marge de la llei, i per tant podria esquivar les sancions de les autoritats competents en matèria de turisme (cosa que tindria l’efecte precisament contrari al perseguit per Podem).

S’ha de recordar que Podem ha votat en reiterades ocasions al Parlament instar el Govern a regular el lloguer turístic en totes les tipologies d’habitatges, i que aquest era un compromís electoral de totes les forces signants dels #AcordsPelCanvi. També s’ha de subratllar que la llei aprovada dóna eines als consells insulars i a l’Ajuntament de Palma per regular l’activitat del lloguer turístic de la manera que considerin més adient en funció de la realitat de cada territori, i que per tant Eivissa i Palma tenen eines per regular, de forma sobirana, el lloguer turístic amb criteris restrictius per tal de protegir el dret a l’habitatge dels residents.