Les mesures preses pel Govern milloren l’estat dels recursos hídrics de les Illes Balears

El Govern publica, per primera vegada, els càlculs de l’índex de sequera

Avui es publiquen al Portal de l’Aigua del Govern de les Illes Balears els resultats dels càlculs històrics dels índexs de sequera. A partir d’ara, i “per primera vegada, els gestors i ciutadans trobaran els índexs de sequera calculats per cada unitat de demanda per a proveïment urbà”, juntament amb l’indicador de l’estat dels recursos d’aigua subterrània. Així ho ha explicat el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, que ha recordat que “l’obligació de calcular tant les unitats de demanda com els índexs de sequera, la recull la normativa del Pla Hidrològic de les Illes Balears des de l’any 2013, però fins ara no s’havia fet”. Aquest indicador mostra que hi ha “sis unitats de demanda en prealerta per sequera i dos d’estables”.

Les unitats de demanda són zones que es proveeixen d’un conjunt de recursos comuns: aigües subterrànies i superficials o recursos provinents de les dessaladores. Aquesta diferenciació “permet prendre mesures de gestió per zones” d’acord amb un pla de sequera o amb la planificació hidrològica, segons ha afirmat la directora general de Recursos Hídrics, Joana Garau. En total, a les Illes Balears hi ha vuit unitats de demanda: sis a Mallorca (Palma, Llevant, Nord, Pla, Sud i Tramuntana), una a Menorca i una altra a Eivissa. Formentera no es té en compte, atès que s’abasteix únicament d’aigua dessalada.

Els índexs de sequera “es calculen per a cadascuna d’aquestes unitats i són una expressió de la quantitat del recurs existent en funció de la capacitat teòrica d’emmagatzemament dels aqüífers”. Aquests nombres permeten diferenciar els estats d’estabilitat dels recursos: prealerta de sequera, alerta i emergència.

D’acord amb els resultats obtinguts, la major part de les unitats de demanda estan en prealerta, excepte Menorca i Llevant de Mallorca, una situació que habitualment succeeix a l’estiu i que es modifica amb les pluges de la tardor i de l’hivern, que ajuden els aqüífers a recuperar-se. Enguany, però, la manca de precipitacions ha fet que les masses no es recarreguin, fet pel qual no han sortit de la situació de prealerta en què entren a l’estiu, i que pot dificultar l’accés a l’aigua de qualitat.

Arran dels contactes mantinguts amb els ajuntaments durant aquesta legislatura, “s’han pres mesures de gestió que ara es demostra que han estat eficaces”, ha subratllat el conseller Vidal, els efectes de les quals es poden veure per mitjà dels indicadors. És el cas de la unitat de demanda de Palma, en què es va substituir l’aigua subterrània per aigua dessalada per poder disposar-ne durant l’estiu. Per això la situació d’aquesta unitat ha millorat des de gener: “s’ha incrementat la capacitat de reserva de l’Estremera per a aquest estiu”.

A Eivissa, les mesures cautelars implantades mentre es tramita un decret de declaració de sequera extraordinària (amb tres hiverns en situació de prealerta i en alerta durant l’estiu) han obligat els ajuntaments amb accés a aigua dessalada a utilitzar exclusivament aquesta aigua durant l’hivern i a arreglar les fuites a la xarxa d’abastiment, fet que ha permès incrementar les reserves dels aqüífers que proveeixen Eivissa i Sant Antoni, ja que la pluja acumulada entre juny de 2015 i maig de 2016 és un 6 % inferior a la quantitat habitual.

A Vila, l’aqüífer de Jesús disposa d’un 7 % més de recursos que l’any passat i el de Sant Agustí, que abasteix Sant Antoni, un 5 % més, mentre que la resta d’aqüífers presenta increments del voltant del 2-3 %. De fet, els recursos de l’illa han anat augmentat fins al mes de febrer, en què van començar a davallar de nou.

Menorca, en canvi, mostra una tendència a millorar els recursos i actualment es troba en una situació estable. Això no vol dir, però, han insistit tant el conseller com la directora general, “que no calgui adoptar mesures per millorar la qualitat i garantir el subministrament d’aigua”. Aquests indicadors ajudaran a la resta d’administracions a conèixer l’estat del recurs i a prendre iniciatives per millorar-lo.

Cal recordar que aquest indicador complementa el de l’estat dels recursos, que es calcula tenint en compte la profunditat mínima i màxima històriques del nivell freàtic, i la ponderació de l’aqüífer segons la seva importància en volum i ús. L’índex de recursos també permet corroborar les tendències exposades: el mes de maig els recursos de les illes es trobaven al 50% (Menorca al 65 %, Mallorca al 48 %, Eivissa al 41 % i Formentera al 45 %), tot i que el mes d’abril estaven al 52 % (han davallat 3 punts a Menorca i a Mallorca, 4 punts a Eivissa i 5 a Formentera).

La revisió del Pla de Sequera que es fa en paral·lel a la revisió de Pla Hidrològic preveu redefinir els índexs de sequera de manera que també es tingui en compte aquesta ponderació.