Front comú de país per reivindicar un nou REB

El Govern aconsegueix sumar administracions, agents socials i grups polítics per aconseguir un acord sòlid en la reclamació d’un Règim Especial de les Illes Balears realment efectiu per compensar la insularitat


El vicepresident del Govern de les Illes Balears, Biel Barceló, i la presidenta Armengol han encapçalat la primera reunió entre administracions autonòmiques i locals, representants socials i grups polítics per sumar esforços i formar un front comú de país amb el qual aconseguir l’impuls d’un nou Règim Especial de Balears (REB). Un fet històric, perquè les institucions i la societat civil aixequen una veu comuna per reclamar allò que interessa a tots els ciutadans del nostre país per compensar els efectes que ens causa la insularitat.

Una trentena d’organismes han assistit a la reunió, que s’ha dut a terme al Consolat de Mar, per acordar una posició conjunta pel que fa a la reivindicació d’un REB i conèixer el missatge que el Govern traslladarà a l’Estat, en la pròxima reunió bilateral que es mantindrà amb el Ministeri d’Hisenda, per iniciar les negociacions relatives a aquesta qüestió.

Els assistents han constituït el Grup de Seguiment del REB, que serà l’òrgan fonamental de consulta i informació de tots els processos relacionats amb la preparació, redacció, negociació i aprovació d’un nou REB.

L’any 1978 es va aprovar la Constitució Espanyola, que en l’article 138.1 fa referència explícita al “fet insular”, com un factor que s’ha de compensar per garantir el principi de solidaritat. L’any 1998 (20 anys després), el Congrés aprova la Llei de Règim Especial Balear, que resulta insuficient per pal·liar els desavantatges derivats de la insularitat.

Biel Barceló explica: “Duim 38 anys esperant el reconeixement i la compensació del cost d’insularitat. Amb governs espanyols de diferent signe polític, cap d’ells ha estat capaç d’oferir-hi una solució satisfactòria”. I afegeix: “El Govern té clar que per aconseguir l’objectiu d’un nou REB només hi ha un camí: la reivindicació conjunta de país, des de les Illes Balears. No només per la nostra part, com a Executiu de les illes –que ja ho estam fent- si no amb totes la societat civil darrere, i amb el suport de totes les forces polítiques. Necessitam aquest front comú de país per reclamar el que ens toca, i perquè a Madrid ens escoltin d’una vegada per totes”.

El REB ha de preveure mecanismes que compensin la pèrdua de competitivitat de les empreses i els costs d’insularitat que pateixen els ciutadans, mitjançant la creació de mesures directes de compensació, mesures de caràcter fiscal, un fons de finançament, addicional als recursos que provenen del finançament autonòmic, i noves inversions estatutàries.

El Govern encarregarà a la UIB una anàlisi dels costs que causa la insularitat. Aquesta feina es durà a terme com a continuació d’un estudi previ que es va presentar l’any 2014 i s’enriquirà també a partir de les aportacions que faran els membres del Grup de Seguiment del REB, que té previst reunir-se de nou al llarg de la primera quinzena de juny.

Dues dades reafirmen la necessitat de comptar amb mecanismes que compensin la pèrdua de competitivitat que suposa tenir produir productes a un arxipèlag:

1) Comerç de mercaderies: El cost d’insularitat suposa una pèrdua mitjana d’exportacions i importacions del 17,1% i del 18% del PIB balear respectivament. La suma d’ambdues pèrdues equival a una pèrdua anual de 8.507 milions d’euros entre els anys 2007 i 2011. Les Illes Balears incrementarien el PIB en un 35% si no estiguessin separades del continent per la mar.

La insularitat provoca que exportem un 94% menys que la resta de l’Estat i que importem un 52% menys. El cost d’insularitat actua com un aranzel duaner, que limita les exportacions i les importacions.

2) Cost de vida: L’Estat reconeix que el cost de vida als territoris insulars és superior a la resta de territoris. Per aquesta raó, l’Estat estableix un complement salarial per al desplaçament dels seus treballadors als arxipèlags. Aquest reconeixement afecta únicament als treballadors públics però, no a la resta. Elevar la percepció d’aquest complement al conjunt de la població balear s’estima que tindrà un cost mitjà de 865 milions d’euros.