Es troben les primeres restes humanes a la fossa de Porreres

Una passa endavant per fer justícia. Comencen els treballs d’exhumació


Aquest dimecres ha estat un dia històric i una passa endavant en el camí de fer justícia, conèixer la veritat i reparar dels crims del franquisme, que han suposat per les seves famílies un patiment inimaginable. I és avui 2 de novembre han començat els treballs d’exhumació de la fossa comuna de Porreres, situada a l’interior del cementiri municipal. L’equip està dirigit per l’especialista en exhumacions, el metge, antropòleg i professor en medicina legal i forense, Francisco Etxeberria. Un cop fetes les prospeccions, han començat l’excavació a migdia i al poc temps s’han fet les primeres troballes, com un braç i un crani, la qual per la seva disposició indiquen que serien les primeres restes de persones desaparegudes i assassinades durant la Guerra Civil.

Els estudis indiquen que en la fossa de Porreres hi ha víctimes de 30 pobles de Mallorca, i s’estima que s’hi poden trobar restes d’entre 100 i 120 persones desaparegudes, fet que convertiria la de Porreres en la fossa més gran exhumada a les Illes Balears.

L’inici de l’exhumació és una fita i un reclam històric de la societat civil i les associacions memorialístiques. Han estat de mesos de reunions de la Comissió Tècnica de Persones Desaparegudes i Fosses, un cop el Parlament va aprovar per unanimitat de tots els partits polítics la Llei 10/2016, de 13 de juny, per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme.

L’entitat Associació Memòria de Mallorca és qui executa el projecte "Pla d’exhumacions de fosses de desapareguts 2016", gràcies al finançament de la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports i a través una subvenció directa de 95.000 euros aprovada en Consell de Govern el setembre.

Aquest projecte és competència de la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses, creada des de la Direcció General de Cultura de la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports, que és la institució competent en la matèria.

La Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses, el passat 1 d’agost, va encarregar a l’associació Memòria de Mallorca, membre de la Comissió, la tasca d’executar el projecte "Pla d’exhumacions de fosses de desapareguts 2016". L’objectiu del projecte és dur a terme els treballs de recerca derivats de l’existència de fosses amb restes humanes corresponents a víctimes de guerra i de represàlies polítiques en el període 1936-1939 i en el període de 1940 en endavant, mitjançant la investigació, exhumació i identificació de les persones desaparegudes violentament durant la Guerra Civil i la repressió franquista.

Etxeberria ha explicat que duran a terme durant aquestes pròximes setmanes, previsiblement en un mes, i que han començat amb l’obertura de la fossa, i prosseguiran amb l’exhumació de les restes i l’anàlisi dels cossos i, finalment, la inhumació i retorn de les restes identificades a les famílies.

La consellera de Transparència, Cultura i Esports, Ruth Mateu, acompanyada del director general de Cultura, Jaume Gomila, amb la batlessa de Porreres, Francisca Mora, han acompanyat l’especialista en exhumacions de la Guerra Civil, el professor Etxeberria.

També ha estat present Maria Antònia Oliver, portaveu de la Comissió tècnica de desapareguts i fosses, l’òrgan competent en matèria de recuperació de memòria històrica i democràtica creat per la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports, i a la vegada presidenta de l’associació Memòria de Mallorca, entitat executora del projecte de la Comissió. També ha pres paraula l’historiador Tomeu Garí, autor de l’estudi històric de la fossa de Porreres inclòs en el Mapa de Fosses del Govern de les Illes Balears. El representant de la Comissió de Memòria Històrica de Porreres, Joan Barceló, també hi ha estat present.

El projecte d’exhumació es basa en un informe de la fossa comuna de Porreres, així com un informe arqueològic i forense del projecte d’exhumació, total o parcial, que estan inclosos dins el Mapa de Fosses de les Illes Balears. Aquest darrer informe inclou el cost de tot el procés d’exhumació i la relació de víctimes que hi estan enterrades, més d’un centenar, entre les quals, la política comunista Aurora Picornell.

La fossa de Porreres està identificada en el Mapa de Fosses de la repressió franquista elaborat per l’Associació Memòria de Mallorca, el qual es complementa amb un informe concret sobre la probable localització i contingut de la fossa redactat per Pedro de Echave García, membre de l’associació, i l’estudi històric de la fossa de Porreres de Tomeu Garí.

Etxeberria lidera l’equip de Sociedad Aranzadi, entitat pionera en la investigació arqueològica i en la conservació, protecció i difusió del patrimoni històric i arqueològic que, en aquesta ocasió, també compta amb una quinzena de voluntaris de les Illes Balears i de fora.