El Parlament insta a retirar els honors als càrrecs condemnats per corrupció, a proposta del Grup MÉS

La iniciativa de la coalició d’esquerres i sobiranista s’aprova per unanimitat. D’altra banda, el PP rebutja una proposta per modificar la llei electoral per rebaixar el llistó electoral del 5% al 3% i per reduir les despeses electorals

JPEG - 29.3 kB

Avui dimecres la Comissió d’Assumptes Institucionals del Parlament ha aprovat per unanimitat una proposició no de llei del Grup Parlamentari MÉS per instar el Govern a retirar els honors als càrrecs públics que hagin estat condemnats amb sentència ferma per corrupció. La moció ha estat aprovada per unanimitat, després que els grups de PP i PSOE hagin donat suport a la iniciativa.

El diputat Nel Martí ha explicat que el que es demana és que “qualsevol distinció que hagi rebut una persona per exercir un càrrec polític, si aquesta persona és condemnada per delictes de corrupció, siguin retirada”. Martí explica que això ha d’afectar a qualsevol tipus de distinció: “quadres, tractament honorífic...”, i que podria afectar a expresidents del Govern i del Parlament com ara Jaume Matas o Maria Antònia Munar (si es confirmen en segona instància les sentències condemnatòries contra ells).

El diputat de MÉS per Menorca afirma que aquesta iniciativa és “una forma de recuperar allò que les institucions necessiten, que és honorabilitat. Les persones que reben aquesta honorabilitat per l’exercici d’un càrrec l’han de saber mantenir, i és de sentit comú que si l’ha perduda, se li retirin els honors”.

El text aprovat, que ha estat consensuat amb PP i PSOE, insta el Govern a aprovar un Decret que reguli de quina manera s’aplica aquesta retirada d’honors a condemnats per corrupció. Així mateix, s’ha aprovat donar compte de l’acord a la resta d’institucions públiques del país, per tal que aprovin normatives en el mateix sentit en l’àmbit de les seves competències.

PP, en contra d’una llei electoral més representativa i plural

D’altra banda, la majoria del PP ha rebutjat una segona proposició no de llei del Grup MÉS en què es proposava reformar la llei electoral per reduir les despeses electorals, augmentar la representativitat i eradicar el partidisme de la Junta Electoral.

En concret, pel que fa a les despeses, la coalició d’esquerres i sobiranista proposava reduir les subvencions públiques a les despeses per enviaments de correu amb propaganda electoral. Una possibilitat seria fer un únic enviament institucional amb informació de totes les candidatures que s’hi presenten.

Pel que fa a la representativitat, el Grup MÉS proposava rebaixar el llistó electoral del 5% al 3% i adoptar un sistema de repartiment d’escons més proporcional que el mètode d’Hondt (com, per exemple, el mètode de Sainte Laguë), per tal d’aconseguir una major representativitat i pluralitat polítiques. Cal recordar que a les passades eleccions al Parlament el 20% dels vots varen ser a candidatures que no obtingueren representació electoral, la qual cosa va beneficiar clarament al partit més votat: amb el 46% dels vots, el PP va obtenir el 59% dels diputats de la cambra. El PP ha rebutjat la proposta argüint que el sistema actual aporta estabilitat, i ha posat el contraexemple d’Itàlia.

Finalment, el Grup MÉS proposava establir la incompatibilitat dels membres de la Junta Electoral amb l’exercici de càrrecs polítics (diputats, consellers insulars, membres del Govern, membres de candidatures electorals, etc). En aquest punt, el PP també hi ha votat en contra. Cal recordar que actualment hi ha un membre de la Junta Electoral de les Illes Balears que també és conseller insular del PP en el Consell de Mallorca (Mauricio Rovira).

PDF - 197.6 kB
PDF - 171.9 kB