El Grup MÉS vol una llei del sòl que actuï sobre la ciutat existent i eviti urbanitzar més territori

La coalició afirma que l’avantprojecte de Company rebaixa dotacions, zones verdes i exigències paisatgístiques i de qualitat ambiental respecte del projecte de Gabriel Vicens

JPEG - 85 kB

MÉS per Mallorca ha presentat al·legacions a l’avantprojecte de Llei del Sòl en el sentit de:

Un codi urbanístic complet, que inclogui el sòl rústic i que abandoni definitivament l’urbanisme a la carta

En aquest sentit, proposen partir del projecte de llei aprovat l’anterior legislatura (abril de 2010) i que en tot cas inclogui el sòl rústic, “és incomprensible una llei del sòl sense sòl rústic”.

També afirmen que és una llei il·legal, ja que encara s’ha d’adaptar a la normativa bàsica estatal i europea i especialment a la llei 8/2013, de 26 de juny, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes. I demanen que s’hi adapti, sempre que no envaeixi competències autonòmiques. També s’ha d’adequar a la normativa territorial, mediambiental i paisatgística de la Unió Europea (com el Conveni de Florència).

Així mateix, s’ha d’aprofitar l’avinentesa per integrar en un text refós el màxim de normativa urbanística existent i dotar-la de coherència amb la normativa sectorial, derogant les excepcions de caràcter singular (lleis o esmenes urbanístiques a la carta) o de caràcter sectorial (turisme, per exemple).

Per un urbanisme sostenible: actuar en la trama urbana existent

Segons la coalició, la llei s’ha d’adequar als reptes actuals i actuar en la ciutat existent, prioritzant la compleció, conservació, reconversió, i reutilització o millora dels sòls ja transformats i degradats, i la compactació urbana (tenint presents conceptes com la capacitat de càrrega poblacional, limitant densitats, per exemple),i en comptes de noves transformacions de sòl, la dispersió de la urbanització i la construcció fora del teixit urbà.

La idea central és que no s’ha d’urbanitzar més territori, sinó que s’han de racionalitzar i gestionar millor els espais urbans actualment existents.

En aquest sentit, proposen prohibir la creació de nous nuclis de població i preservar del desenvolupament urbanístic els espais més valuosos i les zones de risc i que la llei autoritzi mecanismes de programació de l’atorgament de llicències urbanístiques.

Contra l’especulació del sòl. Dotacions públiques

Aquest ha de ser un principi explícit de la llei. S’ha de sortir a camí als enriquiments obscens que han forjat les decisions urbanístiques a les Illes Balears, i garantir, de ver, la socialització de les plusvàlues urbanístiques: és a dir, que els beneficis derivats de les decisions urbanístiques han de redundar en el bé comú.

En aquest mateix sentit:
a) Volen que la llei precisi que la simple previsió d’edificabilitat o d’altres usos lucratius mitjançant l’ordenació urbanística, no la integra en el contingut del dret de propietat del sòl.
b) S’ha de garantir que les càrregues urbanístiques siguin adequades als beneficis. En aquest sentit discrepen de què l’avantprojecte rebaixi cessions i càrregues als promotors, per això proposen més dotacions i més zones verdes per habitant de les que preveu l’avantprojecte. En concret, proposen un mínim de 20 m2 de zona verda (dins la ciutat mateixa) per cada habitatge o 10 per plaça turística; i un mínim de 20 m2 de sòl per equipaments públics per cada habitatge o 10 per plaça turística.
c) La llei hauria de precisar que, en tant que funció pública, l’ordenació urbanística no és susceptible de transacció i preveure limitacions als convenis urbanístics.
d) La llei oblida una de les càrregues de la urbanització: garantir el reallotjament dels ocupants legals que calgui desallotjar.

Polítiques d’habitatge

Un altre tema clau per a MÉS és que garantir que el sòl vinculat a ús residencial ha d’estar al servei de l’efectivitat del dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat, un domicili lliure d’immissions contaminants i en un entorn segur, saludable i universalment accessible.

Ben al contrari, segons MÉS, la regulació ni tan sols respecta la normativa estatal, com no ho feia l’article 10 de la llei 7/2012, que el Govern s’ha hagut de comprometre a derogar. A parer de la coalició, l’avantprojecte preveu massa excepcions i procurar sortejar les exigències en HPO en comptes de tractar-ho com una funció clau del nou urbanisme.

La conservació dels edificis. L’ITE. La rehabilitació

En la línia de l’èmfasi sobre el parc immobiliari existent: La conservació dels edificis i la rehabilitació de tot l’espai urbà (i rural) MÉS insisteix en les al·legacions que aquest ha de ser un leit motiv de la llei, i no ho és.

Proposen regular les inspeccions tècniques d’edificis de més de quaranta anys i casar-ho amb els informes d’avaluació d’edificis i les certificacions d’eficiència energètica de la normativa estatal. En aquest sentit apunten que el Govern Bauzá ha fet el possible per ajornar la posada en marxa d’aquests inspeccions.

Per a la coalició, cal preveure mecanismes d’actuació sistemàtica, a través d’ordres d’execució per àrees o per temàtiques, i, en concret, sobre els censos previstos en la llei 8/13 (edificis desocupats o precisats de millora i àrees de rehabilitació integral).

S’han de preveure les excepcions escaients per facilitar mesures d’accessibilitat universal (instal·lació d’ascensors, per exemple) o d’eficiència energètica i d’altres.

A tot això, també consideren imprescindible preveure fórmules per evitar costos excessius a les persones que habitin efectivament els immobles afectats, amb plantejaments socials.

Qualitat ambiental i paisatgística

El Grup MÉS lamenta que la llei hagi eliminat precisions del projecte de 2010 sobre la reducció de contaminants (atmosfèrics, lumínics, sonors) i radiacions, i els processos de deteriorament ambiental.

Proposen que es recullin objectius d’eficiència energètica, de gestió eficaç de l’aigua i els residus i es valorin els efectes paisatgístics en tota actuació urbanística.

La vessant paisatgística és un dels aspectes que més despleguen en les al·legacions i proposen mesures d’aplicació directa que s’imposin sobre el planejament municipal. Proposen mesures de paisatge urbà i rural. Per exemple, proposen preservar el pendent natural dels terrenys, de manera que, en general, aquest no es modifiqui o quedi ocult per l’alçària de les construccions o garantir l’adequació a la topografia del terreny, ,antenir la vegetació i l’arbrat preexistent, tenir molt present la funció dels torrents, en totes les vessants, les vistes, les siluetes urbanes, etc.

L’avaluació ambiental dels instruments de planejament s’ha d’integrar en el procediment establert en aquesta llei per a la seva formulació i tramitació. S’ha de garantir, en tot cas, el pronunciament de l’òrgan ambiental en els supòsits d’avaluació preceptiva, sense que el pugui eludir el sistema de silencis.

Més èmfasi en el patrimoni cultural i els elements dignes de protecció

Preservar no només els elements culturals stricto sensu, també els jaciments paleontològics, formacions geològiques, elements geomorfològics singulars i altres elements especialment valuosos del medi físic i geològic que gaudiran d’estricta protecció pel seu valor científic. Els catàlegs no s’han de limitar necessàriament a elements també han de poder afectar entorns de protecció dels béns protegits a fi de preservar la qualitat del paisatge urbà que l’inclogui.

Més transparència i participació

La documentació exposada al públic haurà d’incloure un resumen comprensible, que inclogui, com a mínim, l’explicació i justificació detallada de totes i cada una de les modificacions que planteja i, en el seu cas, els àmbits i l’abast de la suspensió que comporti. L’ajuntament ha de promoure la participació i el debat d’alternatives, convocant les reunions i els actes que consideri escaients. La informació pública no pot ser només un “tràmit”.

S’ha de garantir l’accés a la informació urbanística dels regidors.

La llei ha d’evitar la presentació de documents a diverses administracions, al contrari, ha d’arbitrar procediments integrats amb finestreta única.

La definició del sòl urbà

El Grup MÉS considera que la llei està obsessionada en establir excepcions als serveis mínims i, en concret, en eximir de clavegueram. Afirmen que la definició de sòl urbà a la nova llei 8/13 i que Company fa de millor condició l’urbanisme il·legal al legal.

El sòl rústic

Proposen regular-lo i destinar-lo a l’ús agrari, ramader, forestal, cinegètic o qualsevol altre vinculat a la utilització racional dels recursos naturals. Els usos excepcionals han de tornar ser això, excepcionals, derogant la normativa d’aquesta legislatura que aigualeix la protecció, i valorant la prohibició de nous usos residencials.

Formular mesures eficaces de conservació i millora de la natura, la flora i la fauna, i els seus hàbitats, procurant la connectivitat funcional dels sòls. La protecció del medi rural i la preservació dels seus valors en els sòls innecessaris o no idonis per a la transformació urbanística.

Cal preveure una referència a la normativa de protecció de la xarxa Natura 2000 i derogar en conseqüència la llei sobre el camp de golf de Son Bosc. S’ha de garantir la protecció de les zones humides en perill, protegint-les de la proposta de PHIB.

Activitat econòmica

La llei ha de partir d’exigir ordenar el territori per tal de facilitar l’activitat econòmica i el benestar dels ciutadans als quals serveix, afavorint-ne la competitivitat, l’eficiència, la diversificació i l’adaptabilitat. L’urbanisme ha d’assumir el repte de fer compatible el desenvolupament turístic amb la identitat, la cultura i els interessos dels ciutadans de les Illes Balears.

Transport

S’ha d’atendre el principi d’accessibilitat universal i fomentar la implantació de sistemes de transport col·lectiu i la mobilitat sostenible en general. S’ha d’exigir que el disseny de les comunicacions promourà la mobilitat sostenible, afavorint els vianants, la bicicleta i el transport públic.

Accés a la costa i al patrimoni. Els camins

Calen preveure mesures per garantir l’accés lliure a la costa i al domini públic d’ús públic, i per facilitar l’accés als paisatges d’interès i un règim de visites al patrimoni cultural. S’han de regular els camins.

Els edificis il·legals fora d’ordenació

S’han de preveure mesures per sortir a camí al greuge que suposa la seva situació: mesures fiscals, ordres d’execució... La seva situació no els pot eximir de mesures de reacció paisatgística i de millora urbana. En cap cas s’han de premiar amb la legalització i menys càrregues a les urbanitzacions il·legals.

Nombroses propostes en la tramitació del planejament

Disposició derogatòria

En la línia d’un codi urbanístic assequible, s’ha d’elaborar una disposició derogatòria més àmplia, inclosa la cita de normes reglamentàries, i, tal com s’ha apuntat, derogar les normes d’urbanisme a la carta i, en general, les aperduades en “lleis Frankenstein”, o d’excepcions en la tramitació (parc bit, UIB, HPO, competències ajuntament de Palma) o en matèria sectorial (turisme de manera significativa).