El Govern agraeix a la Comissió Europea el reconeixement de tot el territori de les Illes Balears com a zona desfavorida

Vicenç Vidal, conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca demana a Brussel·les més compensacions per insularitat


La Direcció General d’Agricultura de la Comissió Europea ha reconegut, finalment, tot el territori agrari de les Illes Balears com a zona desfavorida (ja sigui per limitacions específiques o per zona de muntanya) en el marc del Programa de Desenvolupament Rural (PDR). Un gest que el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Vicenç Vidal, ha agraït a Mihail Dumitru, subdirector general de d’Agricultura de la Comissió Europea, a Brussel·les. A la reunió amb el conseller també hi han assistit Efthimios Bokias, cap de la unitat al càrrec d’Espanya; Richard Etievant, cap de la unitat de Greening, Cross-Compliance and POSEI, i Guillem Rosselló, gerent del Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears.

Després del fracàs en un primer intent a principis de 2015 per declarar zona desfavorida tot el territori de les Illes Balears, que acabà amb l’exclusió de la zona del Pla de Mallorca d’aquest estatus en l’aprovació definitiva del PDR el 18 de novembre de 2015, s’ha aconseguit aquest reconeixement, en espera de rebre la carta de l’Estat que ratifica la decisió europea i que, segons la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació de la Representació Permanent d’Espanya a la Unió Europea, Esther Díez, és a punt.

La declaració de zona desfavorida de les Illes Balears és un reconeixement explícit de la insularitat, i alhora l’eina bàsica per poder fer arribar les ajudes agràries a tot el territori. Aquesta declaració permetrà compensar aspectes generals que afecten tot el sector, com la insularitat, la competitivitat o les despeses de transport, que minven les rendes agràries.
En aquest sentit, els efectes visibles d’aquesta nova situació es donaran sobretot en dos paquets d’ajudes principals: les ajudes lligades a la superfície conreada anomenades indemnitzacions compensatòries (IC), que es podran donar a tot el territori, i l’augment de les intensitats subvencionables en línies d’inversió en explotacions, que passarà del 40 % de percentatge de base al 50 % a tot el territori.

Tot i això, el conseller Vidal ha reclamat un major reconeixement de la insularitat per raó de la transversalitat que representa l’agricultura a la comunitat autònoma, relacionada amb el consum, el comerç, el turisme, el medi ambient i el territori. Vidal admet que les Illes Balears no poden tenir l’estatus de regió ultraperifèrica de la Unió Europea, com les Illes Canàries, perquè no ho són. Ara bé, ha recordat que hi ha altres fórmules per reduir els costos de la insularitat i el transport, com les que s’apliquen a les illes menors del mar Egeu, que es beneficien d’un règim específic d’abastiment de determinats productes agrícoles i de mesures de suport a la producció agrícola local adaptades. Aquestes mesures tenen per objecte promoure el desenvolupament d’aquestes regions, obstaculitzat per un conjunt de factors geogràfics i econòmics. El règim específic d’abastiment de productes agrícoles essencials per al consum humà o la fabricació d’altres productes són un sistema de compensació dels costos excessius originats per la insularitat i la llunyania.

Els representants de la Comissió Europea, però, consideren que es tracta d’una qüestió que hauria de reclamar l’Estat, i que pot obrir la porta que altres països amb regions insulars demanin unes ajudes similars, per a les quals, asseguren, no tenen pressupost. Per això, han animat les Illes Balears a traslladar la petició a Madrid perquè la reculli en el nou període de la PAC si ho considera convenient.