Contra la sequera amb un pla transversal

Mentre el Govern elabora un pla de sequera, es posen en marxa, de manera immediata, accions concretes per incrementar el recurs de l’aigua, bàsicament a través de les dessaladores


La peculiaritat de l’any hidrològic actual du el Govern de les Illes Balears a prendre mesures efectives per garantir l’abastiment i la qualitat de l’aigua durant la temporada alta, època seca en què les altes temperatures i l’increment de la pressió demogràfica agreugen l’estat dels aqüífers. Tot i que cada illa viu una situació diferent, la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca preveu treballar conjuntament amb els ajuntaments per gestionar la demanda adequadament dotant-los de les eines necessàries per reduir el consum i conscienciar la població de la necessitat d’estalviar aigua amb campanyes de sensibilització dotades amb 75.000 euros.

A Mallorca, el darrer trimestre de 2015 va ploure un 71% menys respecte de la mitjana dels darrers trenta anys i l’estat dels recursos hídrics, el mes de desembre de l’any passat, era un 11% inferior respecte els darrers 10 anys. A Menorca, el darrer trimestre de 2015 va ploure la meitat que els darrers trenta anys tot i que l’estat dels recursos, el desembre de l’any passat, presentava una diferència positiva del 9% respecte la mitjana dels darrers 10 anys.

Eivissa, en canvi, està en sequera hidrològica, fet pel qual s’àprovarà un decret de sequera que prepara el Govern. El darrer trimestre de 2015 va ploure un 12 % menys respecte la mitjana dels darrers trenta anys i l’estat dels recursos hídrics, el mes de desembre de l’any passat era un 4% inferior respecte del darrers 10 anys situant-se al voltant del 57 %. Mentre, a Formentera, el recurs és molt escàs. De fet, tot el proveïment es fa amb aigua dessalada i la situació depèn molt de les pluges.

Part de la solució dels problemes de sequera i de salinització d’aqüífers passa per la utilització preferent de recursos no convencionals, com ara les aigües pluvials, les aigües depurades i les dessalades. A més, cal recordar que d’acord amb el Pla Hidrològic vigent, els nuclis amb més de 20.000 habitants han de disposar d’un pla d’emergència en cas de sequera aprovat per la Direcció General de Recursos Hídrics.

Mentre el Govern elabora un pla de sequera, un instrument legal necessari amb el qual actualment no es compta, es posen en marxa, de manera immediata, accions concretes per incrementar el recurs de l’aigua, bàsicament a través de les dessaladores.

A la de Palma, s’incrementaran les línies producció, la d’Andratx es connectarà a través de les xarxes municipals, amb una despesa de 60.000 euros, i a la d’Alcúdia se la dotarà de més potència. Mentre, a Eivissa, es duran a terme un seguit d’accions per connectar la dessaladora de Santa Eulària, que el Govern rebrà pròximament.

Concretament, el darrer consell d’administració de l’Agència Balear de l’Aigua i la Qualitat Ambiental (ABAQUA) ja ha aprovat millores en les conduccions de sa Costera per valor de 120.000 euros incloses en el projecte d’actualització de les instal·lacions de s’Estremera i el Port de Sóller. Igualment s’ha prorrogat un any el servei d’explotació, manteniment i conservació de les instal·lacions de la zona d’abastiment de Mallorca.

Pel que fa a la sequera agrària les escasses precipitacions en els mesos de novembre i desembre de 2015, claus pel creixement de les pastures, han provocat una baixa producció dels farratges destinats a l’alimentació animal posant en perill la viabilitat de les explotacions ramaderes en extensiu. La principal conseqüència de la sequera en els cultius són la disminució de la producció vegetal per germinació deficient de les llavors i l’aparició de plagues i malalties, entre d’altres.

Per això la conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca va crear, ja fa 3 setmanes, la comissió tècnica de seguiment de la sequera amb el sector, tractant-se d’un tema estratègic que demana la transversalitat de les mesures que s’adopten. Així, el Govern posa a l’abast dels agricultors i ramaders 1,5 milions d’euros en ajudes per fer front a l’increment de la despesa en alimentació de la cabana ramadera en extensiu i facilitarà l’accés a noves línies de finançament conjuntament amb l’ISBA per un valor d’entre 6 i 8 milions d’euros, que es vehicularan a través del Fons de Garantia Agrària i Pesquera (FOGAIBA).

Igualment es demanarà a l’Estat la reducció per pèrdues en la declaració de l’IRPF -que en principi, només estava preparat per Eivissa- pel qual ja s’ha sol·licitat una reunió amb la ministra en funcions d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient- i la campanya de llavors que ja estava programada des dels Serveis de Millora Agrària i Pesquera (SEMILLA) per a R1, de major qualitat, s’ampliarà i es repensarà per altres tipologies. 
 
Pel que fa als recursos hídrics, es vol impulsar el consum d’aigües depurades per part de les comunitats de regants pel qual cal millores i manteniments d’aquestes infraestructures perquè es puguin utilitzar el més ràpid possible. 
 
Altres mesures passen per demanar la congelació de la taxa d’incineració dels residus càrnics al Consell Insular de Mallorca, discriminar positivament els pagesos a títol principal i consideracions per l’agricultura ecològica.