‘Carta oberta al bisbe de Mallorca’

Carta oberta al bisbe de Mallorca, Jesús Murgui, de Miquel Ensenyat, candidat de la coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa al Congrés dels Diputats

Benvolgut Don Jesús Murgui: 

He llegit amb consternació que heu manat a totes les parròquies de Mallorca que aquest diumenge llegeixin una circular, en la qual l’Església de Mallorca recomana als catòlics que no votin aquelles opcions polítiques que defensen el matrimoni entre homosexuals, seguint els dictàmens de la Conferència Episcopal Espanyola. 

Em sorprèn profundament que l’Església consideri que els gais i lesbianes som el principal problema, en aquests moments de crisi, penúries i dolor per a moltes famílies de Mallorca. El Consell Econòmic i Social ens acaba de recordar que un 23,5% de les famílies de Balears
ja viuen en situació de pobresa. Som la comunitat on més s’han incrementat les desigualtats socials. 

Com a creient que som, m’identific més amb Joan XXIII, aquell papa ja major, que havia de ser un papa de transició i que, en plena guerra freda, manifestà: “Això fa olor de floridura, obriu les finestres i que hi entri aire fresc”. I convocà el Concili Vaticà II, que obrí les portes de l’Església de pinte en ample, en un esperit renovador sense precedents. Portes, que ben aviat els moviments reaccionaris com l’Opus Dei, entre d’altres, es preocuparen de tancar per por de no constipar-se. 

Com m’hauria agradat sentir el nostre bisbe, denunciant les desigualtats a la nostra terra, o el monopoli de les multinacionals farmacèutiques que s’enriqueixen sense cap escrúpol ni un, amb els fàrmacs que tracten epidèmies
provocades per manca de precaucions en les relacions sexuals, mentre diàriament milers i milers de persones a Àfrica, Àsia i Amèrica moren de SIDA. O denunciant l’explotació dels recursos naturals i de la riquesa dels països del sud, mentre la seva immensa població pateix fam i pobresa extrema... 

Com m’hauria agradat un bisbe compromès, elegit entre els molts de capellans o religiosos compromesos que tenim a Mallorca, i no vengut d’una Església que gira l’esquena als qui més la necessiten. 

No, els catòlics no podem votar partits que defensen l’amor i el matrimoni de gais i lesbianes (i, per tant, la igualtat d’oportunitats com manifesta la Declaració Universal dels Drets Humans), però podem votar partits que retallen prestacions als pobres per enriquir encara més els poderosos. Podem votar partits que promouen guerres injustes, si és que
existeixen guerres justes; que venen armes i donen suport a dictadors. Podem votar partits que han pervertit, amb la seva corrupció, una tasca tan noble com la política. 

Vós, senyor Bisbe, actuau com aquells que a Sudamèrica perseguiren la Teologia de l’Alliberament. Per a ells, per a vós, i utilitzant les paraules d’un sacerdot, Helder Camara: “Si jo don de menjar als pobres, som un sant; però si em deman per què els pobres no poden menjar, som un comunista.” 

Afortunadament, Don Jesús, hi ha una Església que no combrega amb aquesta Església. Una Església que pensa per si mateixa, que no necessita dels preceptes d’una altra Església poderosa, aïllada de la realitat i que torna a fer olor de floridura. Una Església que dóna de menjar als pobres i que es qüestiona contínuament per què els pobres no poden menjar. I
recordi, Sr. Bisbe, que d’aquesta, Església vostè també n’és el pastor.   

Miquel Ensenyat Riutort
Candidat al Congrés dels Diputats per la coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa