Capellà: “No només recuperam drets, sinó que en reconeixem de nous. Això és el canvi”

Demà entren al Parlament la Llei de Fosses i la Llei per a garantir els drets LGTB


Aquest dimarts entren al Parlament dues lleis que formen part del #AcordPelCanvi i que són normatives que la formació ecosobiranista considera imprescindibles per millorar la vida de moltes persones i tenir una societat on els drets de les persones siguin respectats i no hi hagi discriminació. “No només recuperam drets, sinó que en reconeixem de nous. Això és el canvi”, ha afirmat la diputada de MÉS per Mallorca Margalida Capellà.

La Llei balear de fosses desplegarà la Llei 52/2007 anomenada "llei de memòria històrica" i establirà la competència i, així mateix, el compromís del Govern de les Illes Balears en la localització de les persones desaparegudes durant la guerra civil i la dictadura franquista així com la localització, senyalització, dignificació, protecció i, si és possible, exhumació de les fosses comunes que es trobin en territori balear.

La finalitat d’aquesta llei és complir les obligacions que Espanya en aquests moments incompleix perquè de manera oficial no s’investiga ni se cerca les persones desaparegudes durant la guerra civil i el franquisme així com insten les Nacions Unides ni tampoc com reclamen les famílies i les associacions de desapareguts.

D’acord amb la Llei balear de fosses, el Govern assumirà directament les competències en aquesta matèria perquè la localització tant dels desapareguts com de les fosses sigui el més ràpid i eficaç possible, per acabar amb la delegació en famílies i associacions d’aquesta responsabilitat i per evitar que el pes de les investigacions i prospeccions recaigui en els ajuntaments que tenen fosses en el seu terme municipal. “El govern assumirà l’exhumació. No es pot delegar a les famílies ni a les associacions”, assenyala la diputada Margalida Capellà qui ha coordinat la Llei de Fosses”, ha assegurat Capellà.

La Llei balear de fosses preveu la creació d’una Comissió tècnica sobre desapareguts i fosses de la guerra civil i la dictadura franquista que elaborarà un mapa de fosses i un cens de persones desaparegudes continuant la feina ja feta per les associacions que fins ara han treballat en la recerca dels desapareguts, en concret Memòria de Mallorca i el Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera. Aquesta Comissió analitzarà la situació i estat de totes les fosses i proposarà la intervenció d’aquelles fosses que sigui viable la seva intervenció, mentre per a les que no sigui possible es preveu que siguin senyalitzades, dignificades i protegides legalment com a BIC o béns catalogats. Es procedirà a la intervenció de les fosses seguint un protocol que elaborarà la Comissió tècnica. En tot el procés de localització tant de persones desaparegudes com de fosses comunes hi participaran les associacions esmentades, es respectarà la voluntat de les famílies afectades i es requerirà la col·laboració dels consells insulars i dels ajuntaments afectats.
A Mallorca s’han localitzat 50 fosses comunes. "No hem d pensar en la Fossa de Porreres
o Montuïri. Hi ha desapareguts a tota Mallorca”, ha dit Capellà. A Eivissa i Formentera s’han localitzat 5 fosses.

Atenent el caràcter de crims contra la humanitat de bona part de les desaparicions forçades de la guerra civil a les Illes Balears, el Govern compareixerà davant Fiscalia quan es descobreixin restes humanes en una fossa de la guerra civil i instarà la investigació judicial que pertoqui.

Llei per garantir els drets del col·lectiu LGTBI

“Volem que a les Illes Balears es pugui viure la diversitat sexual i afectiva en plena llibertat, ha assenyalat la diputada Bel Busquets qui ha detallat els avenços que significarà l’entrada en vigor de la llei per a garantir els drets LGTBI i eradicar la fòbia cap a aquest col·lectiu.

El Govern oferirà un servei d’atenció integral per atendre aquest col·lectiu i emprendrà polítiques públiques per promoure la igualtat efectiva de les persones LGTBI: hi haurà formació i sensibilització dels professionals, i també prevenció, detecció i atenció en els àmbits de la salut, l’educació, el món laboral, els serveis socials, la justícia, els cossos de seguretat, l’esport i la comunicació.

S’estableix el deure d’intervenció dels professionals si coneixen una situació de risc o de discriminació per raó d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere.
És la primera llei que parlarà de les famílies LGTBI, del seu dret a no ser discriminades, per exemple en els processos d’adopció i acolliment familiar o a l’hora d’identificar-se i viure com a famílies.

Es posaran en marxa mecanismes per garantir la tutela judicial i administrativa del dret a la igualtat de les persones LGTBI.

Es prohibeix l’exercici discriminatori del dret d’admissió contra el col·lectiu LGTBI. S’obligarà els titulars d’establiments i espais oberts al públic que impedeixin l’accés o expulsin les persones que violentin o incitin la violència discriminatòria contra el col·lectiu LGTBI.

Hi haurà un règim sancionador ADMINISTRADOR en l’àmbit dels drets de les persones LGTBI, en cas d’accions o omissions que no constitueixin falta o delicte. Les sancions aniran d’una multa mínima equivalent al SMI fins a 45.000 €, incloent-hi la prohibició de contractar amb l’Administració i rebre ajuts o subvencions.

També és important destacar que la llei preveu la creació d’un òrgan participatiu i consultiu permanent: el Consell de LGTBI de les Balears.