Cap a unes relacions patrimonials i successòries més justes i equitatives

MÉS proposa que les herències sense hereus ni testament es facin a favor dels consells insulars i ajuntaments


Amb l’objectiu de tenir a les Illes Balears unes relacions patrimonials i successòries més justes, MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca han presentat esmenes a la reforma del Dret Civil balear.

El portaveu de MÉS per Menorca, Nel Martí, ha estat contundent en remarcar la importància de dur endavant les propostes de MÉS. “Tenim la competència exclusiva en el desenvolupament del dret civil de les Illes Balears i no l’hem aprofitada. A través del dret civil podem fer que les relacions patrimonials i successòries siguin més justes i equitatives”, ha assenyalat.

Una de les propostes, que ha explicat el portaveu de MÉS per Menorca, Nel Martí té relació amb les herències intestades. “Volem que les herències on no hi ha hereus, ni testament no vagin a l’Estat com fins ara, sinó als Consells Insulars i als ajuntaments”, ha assegurat. Per la seva banda, la diputada de MÉS per Mallorca, Margalida Capellà ha destacat que el que “volem incorporar una perspectiva de gènere, i per això proposam una pensió compensatòria en cas de dissolució del matrimoni i volem actualitzar institucions, però també volem eliminar totes aquelles que no tenguin ara una finalitat social com és el cas dels alous”. Capellà ha qualificat els alous com a “mòmies jurídiques”, les quals MÉS per Menorca i MÉS per Mallorca volen abolir de forma ordenada i progressiva.

Segons la diputada de MÉS per Mallorca Margalida Capellà, el nostre dret civil “és el gran desconegut de la nostra societat. És per això que la portaveu adjunta de MÉS per Mallorca ha reclamat avui “una entitat que el difongui, el cuidi i, sobre tot, que el desenvolupi atenent les velles i les noves relacions socials que pot regular”. En aquest sentit la diputada creu que “cal repensar la Comissió assessora de dret civil balear i dotar-la de més funcions i més prestigi.” I és que el Dret Civil va més enllà, ja que com explica Nel Martí portaveu de MÉS per Menorca “és una senya d’identitat dels pobles de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, però també un instrument jurídic excel·lent per regular les relacions patrimonials i adaptar-les a la realitat del segle XXI”.
MÉS per Menorca i MÉS per Mallorca aposten per actualitzar, ampliar i desenvolupar legislativament el Dret Civil propi, recollit en la Compilació del Dret Civil de les Illes Balears. La Compilació contempla, entre d’altres qüestions, figures jurídiques històriques que han esdevingut drets forals amb el pas dels segles.

Segons l’Article 30.20 de l’Estatut d’Autonomia, el desenvolupament del Dret Civil propi permet desenvolupar lleis com la Llei de parelles estables o la Llei de voluntats anticipades, a partir de la competència exclusiva que en té el Govern de Illes Balears. A Mallorca també manté la figura dels alous (domini ple i útil, dret d’ús de forma absoluta de béns immobles) i a Menorca la Societat Rural Menorquina, (sistema d’amitgeria en l’explotació agrària), entre altres.
En aquest sentit, Més per Menorca i Més per Mallorca proposen retirar l’actual avantprojecte de règim patrimonial del matrimoni (que anul·lava articles de la Compilació) i regular els aspectes econòmics i patrimonials generals a través de la Compilació.

Així, s’han presentant esmenes en qüestions tan importants com:
- La pensió compensatòria de la convivència en els matrimonis sotmesos a separació de béns. En el matrimoni, la parella es compromet a contribuir al comú familiar, així que el treball no remunerat per a la família ha de ser considerat -també en la seva dissolució- com una contribució positiva al matrimoni. 
- S’incorpora la necessitat del consentiment del cònjuge no titular de l’habitatge en operacions de venda o hipotecàries que afectin l’habitatge familiar.
- Eliminació de la separació i el divorci en els supòsits de revocació de les donacions entre cònjuges.
- Les condicions impositives de l’herència en vida a Menorca s’equipararan a les de Mallorca, passant d’un 7% a un 1% en imposts de successions, i d’un 20% a un 0% en IRPF. Ampliació de la definició i la donació universal, figures típiques vigents a Mallorca, que serien aplicables també a Menorca. Aquesta modificació permetrà als menorquins transmetre el patrimoni en vida als hereus (que fins ara només ho podien fer en mort) amb la fiscalitat pròpia de les successions, que és força més favorable que l’aplicable a les donacions entre vius. Concretament, la transmissió després de la mort és d’un 1% en impost de Successions i un 0% en IRPF; en canvi la donació en vida és del 7% en l’Impost de Successions i del 20% en IRPF.
- Corregir la proposta de modificació de la Llei per suprimir que en segones núpcies un dels cònjuges (o tots dos) pugui renunciar a la legítima, figura essencial del matrimoni amb efectes postmortem. Tots dos grups entenen que aquesta modificació es basa en retrògrads prejudicis contra els segons matrimonis, amb finalitats purament moralistes.
- Que les herències intestades (o sigui, aquelles persones traspassades que no han deixat testament fet o aquest sigui nul) per manca de familiars amb dret a l’herència, aquesta successió intestada tengui efectes més positius en favor de les administracions més properes al difunt. La modificació de Llei proposa que es faci en favor de la Comunitat Autònoma, del consells insulars i ajuntaments. Des de Més per Menorca i Mallorca demanen que aquesta distribució es faci a parts iguals a favor de les institucions territorials més representatives i pròximes al veïnatge del difunt, que serien el Consell i l’ajuntament de la residència del difunt.

Quant a la Societat Rural Menorquina (SRM) també es demanen modificacions:
- Definir la SRM com a societat civil i no com a societat mercantil, amb les següents esmenes:
a) La possibilitat que el conreador i la seva parella o cònjuge adoptin la forma de titularitat compartida.
b) El dret a compensació econòmica quan no s’adopta la forma de titularitat compartida però es conrea la terra sense rebre cap remuneració.
c) La cessió en vida entre conreadors de l’explotació rural.
d) La possibilitat de col·laborar per a ser successors del conreador, i fer viable la subrogació dels pares a favor dels fills que s’estan formant per a treballar en el camp.
Pel que fa a la figura dels alous, pròpia de Mallorca, des de MÉS s’entén que el més correcte seria procedir a la seva abolició, de forma ordenada i preservant els interessos de la hisenda pública, és a dir, evitant que pugui suposar responsabilitats patrimonials per a l’Administració. D’aquesta manera, es proposa seguir reduint la quantitat en concepte de lluïsme en cas que no s’hagués pactat. Concretament, si el 1990 s’establí que passaria del 2% del valor de la finca a l’1%, ara MÉS proposa que ara es passi de l’1% al 0,5%, és a dir una reducció del 50%.