Biel Barceló: «Aquesta fase de creixement ha de ser una oportunitat per replantejar el model»

El vicepresident del Govern inaugura el XV Col·loqui sobre Geografia i Turisme, que reflexiona sobre el model turístic en el context de la recuperació de la crisi econòmica i sobre la necessitat de plantejar un model sostenible, responsable i que faci front a la tendència a la massificació i a la mercantilització: «no hem de reincidir en els errors del passat»


El vicepresident del Govern, Biel Barceló, ha inaugurat aquest dijous el XV Col·loqui del Grup 10 de Geografia del Turisme, Oci i Recreació, que es desenvolupa aquests dies a l’edifici Sa Riera de la UIB, a Palma. La trobada, a la qual assisteixen uns 70 geògrafs d’arreu de l’Estat, reflexiona sobre el model turístic en el context de la recuperació de la crisi econòmica i sobre la necessitat de plantejar un model sostenible i responsable, que faci front a la tendència a la massificació i a la mercantilització.

El Col·loqui ha estat organitzat pel Departament de Geografia de la UIB i per l’Associació de Geògrafs Espanyols (AGE), sota la coordinació del professor Macià Blàzquez. En l’acte inaugural, Biel Barceló ha fet una reflexió sobre els reptes de l’Administració davant el debat actual sobre el futur del model turístic. El vicepresident del Govern ha afirmat: «La nova fase de creixement liderada pel sector turístic ha de ser una oportunitat per replantejar el model per tal de no reincidir en els errors del passat».

A continuació, reproduïm el text de la intervenció de Biel Barceló:

«El futur del nostre model turístic ha esdevingut enguany un dels temes destacats del debat públic. L’increment del nombre de turistes que ens han visitat aquesta temporada, el progressiu nivell de conscienciació de la societat envers aquest tema, les modificacions legislatives que impulsa el Govern... ha introduït aquest debat als fòrums acadèmics, mediàtics, polítics i fins i tot als nostres carrers.

Els efectes positius de l’activitat turística en l’economia de les Illes Balears i en el mercat laboral són evidents. Després dels anys més durs de la crisi, en aquests moments el turisme està essent el motor de la recuperació econòmica i de la creació de llocs de feina a casa nostra.

Ara bé, també és un fet que el model de creixement de les darreres dècades en aquest país, centrat en excés en la reproducció del turisme de masses, ha provocat a la llarga una pèrdua relativa de benestar econòmic i social. La renda per càpita ha anat caient durant els darrers 20 anys: hem passat del primer lloc de l’Estat en renda per càpita en els anys 80 (quan venien 6 milions de turistes), al 7è lloc actual (ara ens visiten més de 14 milions de turistes anuals).

Aquesta temporada, a més a més, el creixement del nombre de visitants (afavorit per la conjuntura dels nostres destins competidors) ha augmentat la percepció de saturació i ha sorgit el dubte que en els propers anys es pugui superar la capacitat de càrrega que les nostres illes i els nostres limitats recursos poden tolerar.

En aquest context, com ja vos he dit a l’inici, els debats del congrés sobre «Geografia del turisme, oci i recreació» es revelen de plena actualitat. La nova fase de creixement liderada pel sector turístic ha de ser una oportunitat per replantejar el model per tal de no reincidir en els errors del passat.

El Govern aposta per un turisme sostenible i responsable: orientat cap a la qualitat i no cap a la massificació, com fins ara; que generi menys impacte en el territori i consumeixi menys recursos al mateix temps que guanyi competitivitat; i que compti amb mecanismes per compensar la petjada ecològica que provoca i per redistribuir la riquesa que genera.

Un d’aquests mecanismes és l’Impost del Turisme Sostenible, recentment implantat. Amb ell podrem finançar projectes per conservar, mantenir i regenerar els nostres espais naturals i els nostres recursos (especialment l’aigua, en un moment de sequera com l’actual), i per orientar el sector turístic cap a la sostenibilitat, el producte de qualitat i la innovació.

D’altra banda, el repte immediat és la regulació del lloguer turístic i de l’oferta global de places turístiques. L’emergència de l’anomenada “economia col·laborativa” i dels nous models de negoci associats a ella està canviant les regles del mercat, i està generant un creixement incontrolat de l’oferta de places turístiques al marge de la normativa vigent.
Tot plegat, provoca distorsions en el model turístic, en el paisatge urbà i en el mercat d’accés a l’habitatge.

Cal no oblidar que el lloguer turístic va ser una font d’ingressos per a moltes famílies, que han pogut sobreviure a la crisi gràcies als doblers que podien guanyar amb aquesta activitat. En molts dels pobles de l’interior de l’illa, els mallorquins que duen negocis i bars estan encantats amb el creixent nombre de visitants que opten pel lloguer turístic.

Per una altra banda, als nuclis més turístics ja tenim la situació que els residents o els treballadors de temporada no es poden permetre pagar els preus de lloguer.

La nova regulació haurà d’ordenar l’oferta i corregir aquestes distorsions.

També he de dir que no hi ha solució fàcil, no existeix el blanc i negre en aquesta temàtica. I no és un problema que patim únicament a les illes: ciutats d’arreu del món estan debatent aquests dies de com enfocar el problema.

Finalment, la nova Llei General del Turisme Sostenible, que impulsarem els propers mesos, regularà una sèrie d’aspectes per avançar cap al nou model. Posarem l’èmfasi en la qualitat de la nostra oferta, perque hem de ser concients que, a mitjà i llarg termini, és a dir, en el moment en què es recuperin els nostres competidors del nord d’Àfrica, no podrem ni voldrem competir amb preus. Hem de posar en valor allò que ens pot diferenciar, i hem de poder protegir allò que ens diferencia: La nostra cultura, els nostres paisatges i el medi ambient.

Des de que hem entrat al Govern, hem dit que volem millorar el model turístic que tenim, perquè sigui sostenible. És una aposta ferma, i té potencial. Més que res perque els mateixos visitants, molts d’ells provenient del nord d’Europa, estan sensibilitzats per aquest tema. Ho hem vist amb la implantació de l’Impost de Turisme Sostenible aquest estiu: els nostres visitants ens han fet saber que estan molt dacord amb fer una aportació per al manteniment i la protecció del nostre medi ambient.

Fins i tot els empresaris del món turístic descobreixen els avantatges de la sostenibilitat, l’estalvi energètic que es converteix en estalvi de despeses, i – com varen reconéixer a una jornada aquest dimarts passat– com a característica exclusiva per la qual el client esta disposat a pagar un preu més alt.

Però també hem de reconèixer que encara ens queda un llarg camí fins arribar a una sosteniblitat real del turisme. El turisme de masses, diuen molts experts, no ho pot ser mai, sostenible. Però també en vivim, d’aquest tipus de turisme.

Allò que tenim clar és que els mesos d’estiu ni volem ni podem créixer més. Des que hem entrat al Govern, ja no feim promoció de turisme de sol i platja. Promocionam la temporada de tardor, d’hivern, de primavera, amb productes turístics com l’esport, el senderisme, la cultura, la gastronomia, el cicloturisme... Hem de ser conscients de la realitat dels treballadors del sector, que també volen viure durant l’hivern i arribar a final de mes –i ho faran millor si estan fent feina que no si són a l’atur.

Des d’un punt de vista realista, es tracta de trobar un equilibri. Hem de poder equilibrar l’activitat que més aporta al PIB de les Illes amb la protecció del medi ambient. I, al mateix temps, hem de treballar per diversificar el model econòmic, trobar solucions a la dependència exclusiva del turisme. I no hem de reinventar la roda: tenim experiència amb turisme. Per què no fomentar empreses del sector tecnològic que fan feina amb i per al sector? Ja tenim un parell d’empreses d’aquest tipus, i podrem tenir-ne encara més si aconseguim millorar les infraestructures –en aquest cas parlam d’una millora de la cobertura de banda ampla, molt necessària per poder atreure talent o per evitar que ens fugin els joves ben formats.

En definitiva, el nostre objectiu com a país és ser capaços de convertir la recuperació de la crisi en una autèntica oportunitat per millorar la vida de les persones i per millorar el conjunt del nostre ecosistema insular. Ens hem de dotar d’un model de societat que superi la imatge negativa de la “balearització”, que aporti una visió positiva de la nostra terra i que ens permeti construir entre tots i totes el país modern, just i innovador a què aspira la immensa majoria de la ciutadania.

Esper que les vostres aportacions que surten d’aquest congres ens puguin ajudar a avançar cap aquest objectiu ambiciòs. Moltes gràcies».