#1anyLluitantElCanvi

Aquests dies s’ha complert un any del #GovernDelCanvi. Molta feina feta, molta feina per fer.


Aquests dies es compleix un any del canvi que la ciutadania de les Illes Balears va demanar a les urnes el 24 de maig de l’any passat. Aquelles eleccions no significaren només que el PP perdés el Govern, sinó la fi d’una manera de governar a cop de decret-llei, de retallades i de negar la identitat pròpia d’un poble, els seus símbols i seva la llengua.

La mobilització ciutadana es va transformar en vots de càstig i de canvi, i el canvi institucional ha anat acompanyat de l’apaivagament d’una crispació social que representava una de les pitjors herències de Bauzá: el seu havia estat un Govern que alimentava la divisió, l’enfrontament i la fractura social. Afortunadament, això comença a ser cosa del passat, a pesar de la caverna.

El retorn a la normalitat democràtica, a les pràctiques del diàleg i del consens polític (en un any s’han aprovat deu vegades més iniciatives proposades pel PP o per la resta de partits de l’oposició que en tota la legislatura anterior), són un dels elements destacables d’aquest primer any. Si no hi ha normalitat democràtica, és molt difícil tirar endavant grans polítiques i grans canvis que requereixen el màxim de gent que les impulsi.

En general, l’agenda política ha coincidit amb l’agenda ciutadana. O si voleu: l’agenda del canvi s’ha desplegat a partir de les emergències ciutadanes.

En primer lloc, l’emergència social, amb el retorn de l’assistència sanitària (i la targeta) a tothom; la renda social garantida, amb l’objectiu que ningú no quedi pel camí amb l’excusa de la crisi; la lluita contra l’explotació laboral, i tantes altres mesures que retornen la gent, les persones, al centre de les polítiques públiques.

En segon lloc, l’emergència econòmica (i ecològica): tothom és conscient del risc de col·lapse del nostre model turístic i econòmic i s’hi han començat a posar les primeres mesures per canviar-lo: les meses de diàleg social per acordar un canvi de model econòmic, i la restitució del CES; l’impost per al turisme sostenible; el decret-llei per aturar els aspectes més depredadors de les lleis turística i territorial de l’anterior etapa; la revisió de la Llei del Turisme per regular pràctiques com el lloguer turístic o el «tot-inclòs», alhora que establim un sostre de places turístiques...

I en tercer lloc, l’emergència de país: podrem fer més polítiques en defensa del bé comú en tant que, d’entrada, tenim uns governants disposats a no acotar el cap davant Madrid, i que, alhora, són capaços de construir consensos amples amb el conjunt de l’arc parlamentari i amb la societat civil per reclamar allò que ens toca: un finançament just, un Règim econòmic especial per a les nostres Illes, una inversió per càpita que ens deixi de situar a la cua de tot.

En qualsevol cas, el canvi es nota, i MÉS ens sentim part d’aquest canvi. Un canvi que ha d’anar molt més enllà d’un canvi de polítiques i de polítics, i que implica seguir lluitant el canvi des d’aquesta petita trinxera que són les nostres Illes en un marc europeu inhumà, austericida i poc encoratjador.

Visitau la plana web del govern http://www.unanydecanvi.es/, dedicada a l’any de canvi del Govern de les Illes Balears.

Documents adjunts