Impulsam un pla estratègic amb mesures per seguir cobrint les necessitats socials a les Illes Balears

Les conclusions d’aquest diagnòstic reforcen les accions que la Conselleria de Serveis Socials ha duit a terme fins ara, i estableixen com a prioritàries les situacions de més vulnerabilitat.

S’han incrementat les situacions de conflictivitat familiar, en gran mesura, per la diversificació de les llars i els canvis en l’estructura de les famílies, que impliquen més complexitat en les relacions. S’ha reduït el model de família extensa i ha crescut la família nuclear (persones soles, famílies monoparentals, famílies reconstituïdes). El nombre de membres de la família ha passat de 3,04 membres l’any 1991 a 2,5 l’any 2015. L’augment de la violència intrafamiliar, la solitud i la dificultat de supervisió, especialment d’infants i gent gran, mostren una reducció en les xarxes d’ajuda familiar i la necessitat de posar més eines a disposició de les famílies.

La tendència a l’alça de les situacions de dependència ha incrementat les situacions de necessitat per manca d’autonomia, que afecten tant les persones grans (l’índex d’envelliment ha passat de 79 de l’any 1998 a 96 de l’any 2015, i l’esperança de vida s’ha allargat fins a 82 anys) com les persones en situació de cronicitat (discapacitat, trastorn mental o incapacitació). Es calcula que a les Balears hi ha 5.800 persones amb un diagnòstic de malaltia mental greu i 900 persones incapacitades judicialment.

La consolidació d’un mercat econòmic que no genera distribució de la riquesa, marcat per la temporalitat i la rotació de l’ocupació, ha provocat un augment de la vulnerabilitat social i que a les Illes Balears hi hagi més treballadores i treballadors pobres i més persones que difícilment poden accedir al mercat laboral en condicions normals. Els sous baixos, una gran eventualitat laboral i la parcialitat de la jornada fan que el 18 % dels treballadors de les Balears tenguin moltes dificultats per arribar a final de mes. Es tracta d’un model que genera desigualtat social i accentua les diferències (el 20 % de la població amb el nivell econòmic més alt guanya 9 vegades més que el 20 % de la població amb el nivell econòmic més baix).

La demografia canviant de les Illes Balears és un dels altres factors que generen situacions de necessitat social. Es continuen registrant elevats índexs de població immigrada que arriba a les Balears per motius econòmics, cosa que obliga a continuar la tasca integradora, destinada, especialment, a les segones generacions. També s’incrementa la xifra de persones grans que es desplacen a viure aquí.

Aquestes situacions de necessitat són les que marquen les línies d’actuació de la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació i defineixen el rumb que ha de fixar el Pla Estratègic de Serveis Socials per als propers cinc anys.

El Pla preveu la consolidació i el reforçament d’accions posades en marxa en els darrers dos anys, i fixa nous objectius i reptes estratègics, ja siguin programes i serveis o normatives.

Respecte de les situacions de necessitat detectades, el Pla Estratègic de Serveis Socials marca com a objectius:

- Créixer en serveis i programes per a persones grans dependents (construcció de noves residències; augment de places residencials i centres de dia; creació de nous serveis en dependència; servei d’ajuda domiciliària; servei d’acompanyament) i en serveis i programes per a persones amb diagnòstic de salut mental i incapacitat.

- Prioritzar el suport a la família en la criança i la supervisió dels menors, joves i persones grans; treballar en competències familiars i parentals; fomentar programes comunitaris de caràcter preventiu destinats a infants i joves; reforçar els serveis socials comunitaris; tornar a introduir els educadors escolars als instituts i continuar amb els serveis de mediació.

- Consolidar i crear noves accions per compensar els efectes del model econòmic que genera vulnerabilitat econòmica i pobresa, com són reforçar i agilitar la renda social, mantenir el Fons Escolar d’Emergència Social i continuar amb els ajuts econòmics d’emergència que duen a terme altres conselleries i altres institucions.

El Pla Estratègic de Serveis Socials inclou aquestes mesures i les complementa amb processos normatius. D’aquesta manera, es preveu que, durant aquesta legislatura, s’aprovi la Llei de suport a les famílies, es revisi i actualitzi la Llei d’infància i adolescència, i s’elabori la Llei de la Carta de drets socials. Es proposa també, fins a l’any 2021, treballar en dues noves lleis autonòmiques, una de dependència i una de prestacions econòmiques.

S’enceta ara un procés de participació per a tota la ciutadania i els professionals de l’àmbit dels serveis socials, mitjançant el qual s’elaborarà el document definitiu del Pla Estratègic de Serveis Socials 2017-2021, que s’enviarà al Parlament de les Illes Balears per, posteriorment, presentar-lo al Consell de Govern perquè l’aprovi.