En defensa de la llibertat d’expressió

MÉS per Mallorca presenta una proposta contra la deriva restrictiva de la llibertat, malmesa amb casos com el de Valtonyc, el del cantant de DefComDos o la de la tuitaire que va fer un tuit de Carrero Blanco


MÉS per Mallorca se suma a les veus que s’han alçat en els darrers mesos. Veus que manifesten la seva preocupació pel retrocés en la protecció de la llibertat d’expressió a Espanya des d’organitzacions com per exemple Amnistia Internacional que al seu informe indicava que les reformes fetes a Espanya per ampliar la llei sobre l’enaltiment del terrorisme han ofegat ja opinions i comentaris legítims i que es du a terme una "limitació absolutament desproporcionada de la llibertat d’expressió".

Aquesta aplicació del Codi penal, juntament amb una interpretació ampla a causa de l’ambigüitat de la reforma, ja està causant alarma. El gener del 2017 el Tribunal Suprem va condemnar a un any de presó el cantant del grup "Def com Dos" arran d’unes piulades que el Tribunal considera constitutives del delicte d’enaltiment del terrorisme. El febrer del 2017 la Fiscalia ha demanat 2 anys i mig de presó, una pena d’inhabilitació absoluta per vuit anys i mig i una mesura de llibertat vigilada per tres anys, per a una tuitaire per haver fet acudits sobre la mort de Luis Carrero Blanco, successor de Francisco Franco a la presidència del Govern en els últims temps de la Dictadura franquista ha causat perplexitat. En aquest cas el col·lectiu de professors de dret penal va afirmar: "Ens sentim alarmats per aquesta perillosíssima deriva en la interpretació de les lleis, i la jutgem també profundament errada."

Segons ha assenyalat el portaveu de MÉS per Mallorca, David Abril, "la recent condemna a 3 anys i mig al jove músic mallorquí Josep Miquel Arenas "Valtonyc" per enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona, tornen a posar en qüestió la tutela sobredimensionada que dispensa l’ordenament juridicopenal a la Corona. Abril explica quue actualemnt “és difícil mantenir que la monarquia parlamentària, com a institució, o la figura del rei, com a persona que l’encarna, puguin restar immunes a la crítica política en un estat de dret que propugna el ’pluralisme polític’ i que reconeix la llibertat ideològica com a dret fonamental.”

MÉS per Mallorca defensa la llibertat d’expressió en relació la manifestació escrita, oral, cantada o "piulada" d’una opinió crítica o dissident per motius ideològics. S’ha de poder pot expressar amb actes i missatges que haurien d’estar emparats pel legítim exercici de la llibertat d’expressió, consagrat en l’art. 20.1.a) de la Constitució. Abril ha recordat que així ho va entendre el Tribunal Europeu de Drets Humans quan va condemnar l’Estat espanyol en el denominat "cas Otegi", en què es castigava aquest dirigent polític basc amb una pena d’un any de presó per haver-se referit a l’anterior cap de l’Estat com a "Jefe de los torturadores": en sentència de 15 de març de 2011 afirmava aquest Tribunal que "és precisament quan es presenten idees que ofenen, xoquen o pertorben l’ordre establert quan la llibertat d’expressió és més preciosa".

Amb l’objectiu que l’Estat espanyol superi aquestes censures MÉS per Mallorca presenta una proposició no de llei (PNL) a la qual la formació ecosoberanista presenta tres punts per obrir aquest debat al Parlament balear i canviar la deriva contrària a la llibertat d’expressió que patim actualment:

1. El Parlament balear manifesta la seva preocupació per l’extensió del delicte d’enaltiment del terrorisme a actes i missatges que haurien d’estar emparats per l’exercici de la llibertat d’expressió i per les recents condemnes per aquest càrrec que fan retrocedir els ciutadans i ciutadanes a Espanya en els seus drets fonamentals.
2. El Parlament balear insta el Govern espanyol a modificar la Llei orgànica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal i suprimir o bé modificar l’apartat 3 de l’article 490 i l’article 491.
3. El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de l’Estat i les Corts espanyoles a derogar la llei orgànica 4/2015, de seguretat ciutadana, coneguda com a Llei mordassa.

Documents adjunts