El pla de recuperació dels molins de Sant Jordi ja és una realitat

Aquest pla és una de les propostes més ambicioses del Consell de Mallorca. Per dur-ho a terme la institució insular hi invertirà els pròxims anys recursos econòmics propis a més de les aportacions de L’impost de Turisme sostenible

El Consell de Mallorca ja ha materialitzat a través d’un ambiciós pla la seva intenció de recuperar un dels elements més característics de l’illa. Fins dia 24 de novembre els propietaris dels molins de vent situats al Pla de Sant Jordi poden adherir-se al programa impulsat i finançat pel Consell per frenar el deteriorament d’aquests importants elements patrimonials. En paraules del president, Miquel Ensenyat, "es tracta d’un dels plans més ambiciosos; entre altres coses perquè és imprescindible frenar el deteriorament que la majoria dels molins sofreix". D’aquesta manera, el compromís és recuperar una part important del patrimoni industrial de l’illa, així com una de les imatges més característiques de Palma i també de Mallorca. De fet, només en aquesta zona hi ha 1070 molins documentats, "la qual cosa fa que ens trobem davant el parc eòlic més gran d’Europa".

A més, segons Ensenyat, "els molins són una de les primeres estampes que els nostres visitants reben de Mallorca. No obstant això, no ho hem pensant amb els turistes, sinó sobretot amb les noves generacions perquè tenguin la possibilitat de conèixer, valorar i estimar allò que els nostres padrins foren capaços de fer". Encara que els molins de vent han perdut la seva utilitat per l’agricultura, són una part integrant del patrimoni cultural de Mallorca. Actualment queden al voltant uns 3.300 molins a l’illa

Paral·lelament, s’ha posat en marxa una campanya d’apadrinament per tal que empreses o particulars hi puguin participar. A més s’ha posat en marxa un Programa per restaurar el patrimoni històric-industrial. En aquest cas, el Consell Insular de Mallorca es farà càrrec de redactar el projecte tècnic de restauració, així com de la mà d’obra per executar els projectes. El programa contempla la restauració arquitectònica i de la maquinària d’una sèrie d’elements que formen part del patrimoni històric-industrial (molins, sínies, tafones i cellers); i de la indústria extractiva (salineres). Una segona modalitat inclou la restauració de màquines, carros i/o altres estris relacionats amb la indústria i/o l’agricultura. Una vegada restaurat, la persona o l’entitat propietària del bé ha de permetre que s’hi facin visites públiques i gratuïtes per un període de deu anys.