Discurs d’Antoni Noguera a la Festa de l’Estendard

Discurs sencer del batle de Palma durant la Festa de l’Estendard del 31 de desembre de 2017

Enllaç de discurs: https://www.youtube.com/watch?v=1IIEMUbFsNg&feature=youtu.be
Ciutadanes i ciutadans
de Palma i de tot Mallorca,

De cap a cap d’any, cada 31 de desembre ens trobam a la plaça de Cort per a
celebrar les nostres arrels com a poble, les nostres senyes d’identitat
inequívoques.
Acabam d’assistir a la representació de La Colcada.
L’escriptor, arquitecte i enginyer Pere d’Alcàntara Penya escrigué aquests versos el 1862 i des de llavors ens han servit per a mantenir la flama viva i fixar en la memòria de tothom un fet rellevant de la nostra història, un fet que determina qui som i d’on venim.
La Festa de l’Estendard és i ha de ser la festa de Palma, la que millor expressa el nostre tarannà com a poble. Que hagi esdevingut DIADA DE MALLORCA no fa més que enriquir-la.
Però no oblidem que cada vegada que el batle i els regidors surten a la plaça de Cort per a plantar-hi l’Estendard alçam el penó del rei En Jaume per a reafirmar-nos com a poble i per a reivindicar la nostra autonomia municipal, però també per a recordar la nostra pertinença a una col·lectivitat molt més ampla.

“La política no es un pasatiempo, no es una profesión para vivir de ella, es una pasión con el sueño de intentar construir un futuro social mejor.” (José Mújica). Precisament, ara fa cent anys, el 1917, hi va haver una persona a Palma que instà els mallorquins a despertar del seu somni, a abandonar la seva calma, a desposseir-se de personalismes i a posseir-se d’humanisme, i que apel·lava a la cultura com l’únic instrument capaç de fer ciutadans.
Aquesta persona que esperonejava la consciència col·lectiva de la societat mallorquina del primer quart de segle XX no era altra que Emili Darder Cànaves. Darder assumí el seu compromís polític de dur endavant les seves idees transformadores de la ciutat des de les institucions, primer com a regidor i després com a batle de Palma, fins al seu empresonament i posterior assassinat arran del cop d’Estat de 1936.
El seu compromís amb la ciutat i les persones és el que ha guiat les esquerres des de llavors ençà. Era el seu i és el nostre compromís, i ara, també, el meu compromís:
• Despertar del somni.
• Abandonar la calma.
• I passar a l’acció a través de la cultura i l’obertura al món que ens
envolta.

És així com al llarg d’aquest any l’equip de govern de l’Ajuntament de Palma ha avançat en un projecte de ciutat encara més viva i participativa, més humana i accessible.
Hem anat consolidant el procés de supressió de les retallades, de retorn dels drets dels treballadors municipals, de millora dels serveis i les inversions públiques, i, en conjunt, del benestar de la ciutadania. En aquest sentit, vull recordar les prop de mil famílies que hem ajudat a conservar ca seva a través de l’Oficina Antidesnonaments, la recuperació de la gestió dels 3 centres de dia a Palma (Son Sardina, Son Dureta i el Coll d’en Rebassa), l’acord polític per a reallotjar les famílies de Son Banya o la creació del Consell Municipal de Serveis Socials, amb la participació de més de 30
entitats.
A més, acabam d’obrir una nova porta a la cultura amb la inauguració de l’espai museístic de Can Balaguer. Acabam de celebrar el primer any d’aplicació de clàusules socials a la contractació pública de Cort amb un grau de compliment del 70%, el més alt de tot l’Estat, i incentivam l’ús del transport públic amb la gratuïtat del bus fins als 12 anys, que incrementarem fins als 14 a partir de passat demà.
Però també hem aconseguit posar en marxa el Palau de Congressos de Palma, una infraestructura pública estratègica en el futur del front marítim de la ciutat i que ja genera un benefici anual d’1,2 milions d’euros.
En aquest moment vull tenir un record molt especial per a Alfonso Meaurio. Ell fou una peça clau dins l’Àrea de Turisme per a dur a bon port aquest projecte transformador de la ciutat.
Una altra passa important l’hem feta en infraestructures. S’han destinat 4 milions i mig d’euros a millores de l’enllumenat públic en el 2017. En acabar l’actual mandat municipal l’Ajuntament de Palma haurà invertit un total de 21,7 milions d’euros en aquest concepte.
Quant a la neteja de la ciutat, l’empresa municipal Emaya ha destinat 15 milions d’euros a comprar nous vehicles de neteja i recollida de residus, i altres 5,5 milions a renovar els contenidors per a la recollida selectiva del centre de Palma.
Però això no és tot. A partir de febrer, Emaya implantarà un nou pla de gestió de neteja que, entre moltes altres millores, incrementa de forma important la neteja amb aigua amb la incorporació de 36 nous vehicles. Fins ara just en teníem 12.
Amb un total de 48 màquines de fer net amb aigua, Emaya podrà actuar una vegada cada mes a tots els carrers de Palma.
Però de la mateixa manera que Palma és una gran obra col·lectiva, tenir-ne cura i estimar-la és responsabilitat de tothom.

“Vivir mejor no es sólo tener más, sino que es ser más feliz.” (José Mújica)
La vida passa damunt les pedres i n’esborra el rastre, ni que fos el vent implacable del temps. La ciutat, la fan les persones i amb cada persona que desapareix se’n va una manera d’entendre la ciutat.
Però els records de la ciutat esvaïda són els que fonamenten la ciutat del futur. El relat a partir del qual construïm la ciutat de tothom, entre totes i tots. Una ciutat viva i participativa, bella i volguda.
L’any 2018 Palma viurà una gran transformació social i urbana, tal vegada la més important de la seva història moderna i contemporània. L’any que començarà tot just d’aquí a una dotzena d’hores serà un any d’estrena de projectes basats en sostenibilitat i cultura, i d’interès general. Per a fer de Palma una ciutat més verda i estimada.

Amb el bosc urbà del canòdrom Palma s’equipararà a grans ciutats del món que ja compten amb un nou pulmó al centre de la ciutat, el qual se sumarà a la resta de grans espais verds del municipi, com el bosc de Bellver.
És una fita que s’afegeix a d’altres com la preservació del port petit del Molinar o el desviament del traçat de les torres d’electricitat previst per a Son Puig, que, juntament amb la conservació del camí reial de Palma a Puigpunyent, ens permetran millorar l’entorn de na Burguesa, les muntanyes de Palma.
D’altra banda, hem iniciat la renovació de la flota de l’EMT, que suposarà una inversió de 30 milions d’euros, i el 2018 arribaran les trenta primeres unitats de les noranta previstes, noves i molt menys contaminants.
A peu, amb bicicleta o amb bus. Volem impulsar una mobilitat sostenible. Per a això hem ampliat l’horari de Bicipalma, que ara és de les sis del matí a les dues de la matinada, i hem creat una xarxa de línies nocturnes de bus amb quatre rutes de l’EMT que funcionen els divendres, els dissabtes i les vigílies de festius.

L’objectiu de l’equip de govern és continuar millorant la qualitat de vida de la ciutadania i que la gent sigui més feliç, alhora que s’avança cap a un nou model de ciutat més justa, més saludable, més eficient, més resilient i més creativa.
Per a fer-ho possible, l’Ajuntament disposarà de:
• 13,2 milions d’euros provinents dels acords de capitalitat.
• 35 milions d’euros del cànon de sanejament d’aigües en inversions fins al 2019, que permetran reduir en un 70% l’emissió de contaminants a la mar. Cal recordar que Palma no rebia doblers per aquest concepte des de 2010.
• I, per a acabar, 5 milions d’euros més de l’impost turístic, que es destinaran a projectes emblemàtics com les torres del Temple, el bosc de Bellver i el torrent dels Jueus.

A més, l’Ajuntament de Palma ha cedit al Govern cinc solars municipals perquè l’IBAVI hi construeixi 140 habitatges, dels quals 78 seran de protecció oficial, amb una inversió de 17 milions d’euros.
En total, es tracta d’un conjunt d’inversions que ens permetran millorar entorns, infraestructures i instal·lacions públiques amb l’objectiu d’oferir un millor servei a la ciutadania.
Si amb els 418 milions dels pressuposts municipals consolidam un projecte transformador de la ciutat, amb la resta d’aportacions avançam cap a la gran transformació.
A partir de l’esforç solidari de les diferents àrees hem incrementat un 3,2% la
despesa social, fins als 60 milions d’euros.
Gràcies al diàleg i l’entesa institucional, oblidada en el passat i recuperada en aquesta legislatura, mitjançant els acords de capitalitat:
• Transformarem l’antiga presó en el futur Centre d’Art i Creació de Palma.
• Rehabilitarem Can Ribes i les cases de Son Ametler perquè esdevinguin espais plens de vida i creativitat artística.
• Comprarem pisos per a acollir les víctimes de la violència de gènere.
• Posarem en marxa el projecte d’una nova escoleta.
• Subvencionarem la rehabilitació d’edificis a barris vulnerables.
• Es millorarà la xarxa de casals de barri.
• Enderrocarem el bloc VIII del Camp Redó.
• Construirem un camp municipal a Verge de Lluc.
• I rehabilitarem Son Hugo.
Són algunes de les accions que escometrem el 2018 i que ens permetran liderar la transformació social i urbana de Palma. Prop de 50 milions que s’afegeixen a les inversions directes provinents dels pressuposts propis.

Com cada any, alcem l’Estendard contra tot tipus de violència i defensem unànimement i amb fermesa la pau, la tolerància i la solidaritat. La violència masclista és un xacra que entre totes i tots hem de fer fora de la nostra societat.
Enguany cap dona ha estat assassinada a Palma per la seva parella o exparella. No obstant això, hem de continuar alçant la veu per dir que “ni una més, ni una menys. Les volem totes entre nosaltres!!!”
Tot i així, segons dades del Consell General del Poder Judicial referides a les denúncies dels tres primers trimestres del 2017, just al Partit Judicial de Palma se’n presentaren més de 2.500, que en fer recompte de tot l’any superaran amb escreix les 3.000.
La denúncia és una primera passa per a superar el problema; la següent i definitiva és progressar en una educació encara més tolerant, inclusiva i igualitària. I que entre totes i tots ho facem possible.
Però hi ha unes altres víctimes que el silenci i la por de la repressió franquista han emmudit durant anys. Gràcies a l’acció de les associacions memorialistes les hem pogudes reivindicar, els hem pogut donar veu i, el més important, els hem pogut posar noms i llinatges.
Així, després d’una feina intensa a la fossa comuna de Porreres, dels 14 cossos identificats sabem ara que tres eren de ciutadans de Palma:
• Rafel Cifre Torres
• Guillem Frau Moragues
• Ignasi Picornell Femenies, germà de la política i sindicalista Aurora Picornell
Els seus familiars han pogut tancar una ferida que romania oberta des de feia 80 anys i reconciliar-se amb un passat que se’ls havia furtat.
Perquè un poble sense memòria és un poble sense identitat.
Per això som aquí, celebrant l’ESTENDARD.
MOLTS ANYS I FELIÇ DIADA!
Visca Palma!