Bellver recupera la memòria dels presos de la Guerra Civil

Cultura presenta el projecte museològic de la Sala IV de la Torre de l’Homenatge, que es reobrirà el 20 de desembre

Familiars de presos polítics empresonats a Bellver han cedit correspondència i objectes que formaran part de l’exposició

Noguera: “Les persones que estigueren empresonades a Bellver i els seus familiars són un exemple de la memòria d’aquesta ciutat”


Palma, 18 de novembre de 2017.- La Sala IV de la Torre de l’Homenatge del Castell de Bellver es reobrirà per convertir-se en un espai destinat a recordar als presos polítics que hi romangueren durant la Guerra Civil espanyola. Avui l’Àrea de Cultura, Patrimoni, Memòria Històrica i Política Lingüístic ha presentat el projecte museològic, un projecte que es visualitzarà amb una exposició que s’inaugurarà el pròxim 20 de desembre.

El batle de Palma, Antoni Noguera, ha recordat els tres pilars de la democràcia: “El diàleg, la cultura de pau i la memòria”, que conformen “l’obra col·lectiva que és la democràcia”. “Avui rendim homenatge no només a les persones que lideraren un projecte polític, sinó també a totes aquelles persones que varen patir la repressió d’una dictadura per defensar les seves idees”, ha dit Noguera. Segons el batle, “tothom podia ser un pres polític pel simple fet de defensar uns ideals, aquestes persones són un exemple de la memòria d’aquesta ciutat”. El regidor de Cultura, Llorenç Carrió, ha reivindicat “la vertadera història” dels presos que foren empresonats a Bellver, que permeteren fer una societat “més lliure i més igualitària”.

Cessió

Durant l’acte, el batle de Palma, Antoni Noguera, i el regidor de Cultura, Llorenç Carrió, han signat convenis de dipòsit de documentació original que han cedit familiars dels presos polítics que estigueren empresonats en aquell espai i que faran part de la mostra. Una part dels familiars han cedit material original i d’altres han deixat reproduccions. Alguns dels empresonats són coneguts, com Alexandre Jaume o Emili Darder, mentre que d’altres són més desconeguts. A tots se’ls vol retre homenatge mitjançant els seus records, ja siguin cartes o jocs de taula, que conformaven el seu dia a dia més íntim a la presó.

Les famílies que han cedit documents originals són les següents:

- La família d’Andreu Crespí Salom ha cedit 22 cartes que foren enviades des de Bellver per Andreu Crespí, membre de la Comissió Municipal de Cultura que va fer possible la creació del Museu de Bellver el 1932 i que fou empresonat a Bellver el 30 de juliol de 1936.
- La família d’Alexandre Jaume Rosselló, qui va fer possible la cessió del bosc i castell de Bellver a la ciutat de Palma i la creació del Museu de Bellver el 1932, ha cedit tres cartes en dipòsit escrites pel diputat durant el seu empresonament a Bellver.

Les famílies que han permès fer reproduccions són les següents:

- La família de Ramon Lacomba permet fer una reproducció d’uns jocs de cartes. Ramon Lacomba va aprendre a escriure durant el seu empresonament.
- Els familiars de Josep Julià i Maria Pascual han permès reproduir les seves cartes. El matrimoni va estar empresonat a Bellver, ell, i a Can Sales, ella. Ambdós foren assassinats, malgrat que mai es va tenir confirmació oficial de la seva mort.
- La família d’Emili Darder ha donat el seu consentiment per reproduir un dòmino que el batle de Palma emprava a la presó.
- Gabriel Noguera ha cedit reproduccions de dos dibuixos seus, “Afusellaments” i “Aquí estamos”, que formen part del llibre “La presó de can Mir”, de Manel Suárez.

Projecte museològic

L’empresa Mutus Serveis Culturals ha redactat el projecte museològic, que partia de la idea inicial d’estudiar la Guerra Civil en el Castell de Bellver, un àmbit poc estudiat. S’havia detectat una manca de dades concretes sobre la presó de Bellver en aquest període i hi havia una vintena de presoners identificats. Durant el procés d’investigació es varen descobrir els grafits del pati d’armes, mai estudiats. Allò que s’ha fet és comparar els noms i les dades transcrites dels grafits del pati d’armes amb les dades i noms de la documentació a arxius, bibliografia i testimonis orals. S’han inventariat més de 230 grafits per primera vegada i s’han verificat 22 identitats dels 29 noms i llinatges transcrits dels grafits.

L’exposició que s’inaugurarà el pròxim 20 de desembre proposarà una experiència d’immersió del visitant, amb una mostra que serà documental i sensorial. Hi haurà una narració que tindrà com a eix central 10 personatges molt diferents vinculats a la presó de Bellver durant la Guerra Civil. S’oferirà una visió humana i personal amb més de 730 noms de presoners documentats.